POLÍTICA
BARCELONA - 23 maig 2017 2.00 h

L'endemà, el no

 Puigdemont presentarà ara a Rajoy una proposta formal per pactar el referèndum, en espera del rebuig definitiu a la proposta

 El govern i els partits sobiranistes entraran en la fase d'organització unilateral

 L'executiu i els comuns arriben cohesionats al final de la via pactada

 El cas Palau i les divergències internes dificulten el front comú

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA
Més enllà de l'evidència,hi ha en joc l'escenificació del desacord davant dels observadors internacionals

Carles Puigdemont escrivia ahir un epíleg. El de l'intent de pactar el referèndum amb el govern espanyol. El president de la Generalitat farà arribar ara una proposta formal d'acord al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, atesa la impossibilitat de reunir-s'hi. A diferència del 2012, quan Artur Mas va poder escenificar la fi de l'intent d'acordar el pacte fiscal amb Madrid i precipitar la convocatòria electoral després d'una trobada a La Moncloa, el president espanyol ha evitat aquesta vegada facilitar el cop de porta. I encara més: sabent que Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva es traslladaven a la capital espanyola per oferir per última vegada un acord sobre el referèndum, el Consell de Ministres va contraatacar divendres plantejant als de Puigdemont que portin la seva proposta al Congrés, sense concretar-ne la manera, i insinuant, sense aclarir-ho, que emprenguin una reforma de la Constitució que prevegi el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Rajoy tornava a actuar ahir de manera preventiva: va comparèixer després de l'executiva dels populars per carregar contra el govern català i intentar desacreditar el suposat esborrany de la llei de transitorietat filtrat a El País.

L'oferta formal

Puigdemont, tanmateix, pensa concretar l'oferta a Rajoy formalment. Aquesta voluntat d'allargar la mà es materialitzarà amb la presentació del mig milió de signatures recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum en favor d'una consulta pactada i amb els pronunciaments pel Parlament en defensa del dret a l'autodeterminació, segons va assenyalar ahir el president. De fet, el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional, Joan Ignasi Elena, també va demanar per carta reunir-se amb Rajoy, però no en va obtenir resposta. Els contactes bilaterals entre els presidents català i espanyol han estat escassos des del començament de la legislatura. Es van reunir el 20 d'abril de l'any passat a La Moncloa, en la primera i única entrevista oficial, i ho van tornar a fer, en secret, l'11 de gener , a instàncies del president espanyol, que volia convèncer Puigdemont de la necessitat que assistís a la reunió de la conferència de presidents, cosa que el català no va fer. No hi ha hagut el contacte bilateral que Puigdemont perseguia i que, en canvi, s'ha greixat millor entre els ministeris i les conselleries.

El govern preveu que l'oferta que farà ara Puigdemont rebrà un nou rebuig de Madrid. Més enllà de les evidències, hi ha en joc l'escenificació del desacord davant dels observadors internacionals. Una vigilància a la qual Puigdemont atribuïa ahir la crida que divendres va fer Soraya Sáenz de Santamaría perquè el president de la Generalitat plantegés la seva proposta al Congrés, en un intent d'exhibir voluntat de diàleg per part del govern espanyol, encara que no s'acabi de concretar, com tampoc es va concretar l'anomenada “operació diàleg”, encapçalada també per la vicepresidenta espanyola.

L'últim no del govern espanyol obrirà la fase d'organització unilateral del referèndum, començant per l'anunci de la data i la pregunta de la votació, que Puigdemont ha assegurat que es farà públic abans de l'estiu.

Comuns: els gestos

JxSí ha allargat el pas del referèndum pactat a l'unilateral per esperar els treballs del Pacte Nacional pel Referèndum, que ara haurà de decidir quin paper té en el procés. Aquesta espera es fonamentava en l'intent de cohesionar el suport dels comuns d'Ada Colau amb el referèndum, fins al punt que la unitat no es trenqui quan arribi el moment de fer el salt de legalitats. Els gestos de l'univers dels comuns amb el govern i viceversa han estat prolífics darrerament. Després de compartir amb l'executiu català la primera fila de l'auditori en l'acte de divendres del Pacte Nacional pel Referèndum, l'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, es va traslladar ahir a Madrid per assistir a la conferència dels tres pesos pesants del govern. Encara més: el líder de Podem, Pablo Iglesias, va ser l'únic màxim dirigent estatal que va acceptar la invitació de la Generalitat de presenciar l'oferta de pacte al govern espanyol. Poc abans, a més, Iglesias es va reunir amb Puigdemont, de la mateixa manera que l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va rebre el president a l'ajuntament. Unes fotografies que relliguen l'aposta dels comuns i Podem pel referèndum i que complicarien un eventual desmarcament.

Cas Palau i divergències

El judici del cas Palau, però, continua en paral·lel i complica la unitat pro referèndum dins i fora del govern. El consorci del Palau de la Música es tornarà a reunir aquest migdia a instàncies de l'Ajuntament de Barcelona per replantejar la decisió de no acusar Convergència després de les declaracions de Fèlix Millet i Jordi Montull. La votació es repetirà després que l'acord a què van arribar dimarts passat ERC i el PDeCAT acabés trencat al Parlament. Els diputats republicans es van manifestar en favor d'inculpar els convergents en dues resolucions presentades per la CUP i CSQP, i aprovades a la cambra . Superar les divergències internes davant de la pressió de les institucions estatals i la hiperactivitat de la fiscalia per impedir el referèndum serà una de les màximes dificultats que hauran d'afrontar els partits. Fora del Parlament, l'espai més sensible a les discrepàncies serà el mateix govern. Sobre el Departament de Governació ja pesa una querella. Dimarts vinent, l'executiu aclarirà quantes empreses s'han presentat a l'acord marc per a una futura compra d'urnes. Asseguren que, malgrat tot, no aturaran res.

236
dies
han passat des que Carles Puigdemont va introduir el referèndum en el full de ruta independentista durant el debat de la qüestió de confiança al Parlament. Era el 28 de setembre de l'any passat.