DIVENDRES, 29 DE GENER DEL 2016 - 23:55 CET
La classe política espanyola no està preparada per gestionar la complexitat dels resultats del 20-D perquè no va voler assabentar-se dels resultats. El president Rajoy ha tornat a amagar-se en el plasma. Pedro Sánchez i Susana Díaz han convertit les negociacions de la investidura en les primàries del congrés federal del PSOE. Pablo Iglesias no sap viure fora de la campanya permanent. I Albert Rivera ha convertit Ciutadans en una simple agència de col·locació de tertulians que es limiten a comentar l’actualitat, ara des de la sala de premsa del Congrés dels Diputats, a millor preu que als platós. El que és vell llangueix i el que és nou perd frescor fora del congelador unívoc de les xarxes socials. La desconnexió d’una part dels catalans té costos per al conjunt dels espanyols. Ara ja no hi ha un corrupte a cridar a la plaça de Sant Jaume perquè actuï de català responsable a canvi de tapar-li les vergonyes andorranes.
RIDÍCUL ESPECTACULAR
El pitjor no és fer el ridícul sinó convertir-lo en un espectacle televisat. Tan irresponsable és utilitzar les institucions per al propi benefici («Jo t’estimo, Alfonso, cony», li va dir Rajoy a Rus) com convertir l’audiència amb el Rei en un esquetx de La Tuerka. És cert que la primera cosa és delicte, i la segona, pur frau. Vam fer un relat tan autocomplaent dels pactes de la Transició que des d’aleshores no s’ha pactat res més sense els morts dels terroristes a sobre de la taula. A Espanya hi ha democràcia –que alguns segueixen pensant que la va portar una llei franquista– però falta cultura democràtica, dins i fora de la política. Alhora que el tacticisme partidista deixa Espanya en situació de Govern sine die, l’opinió publicada no està a l’altura. Opinadors professionals i comentaristes ocasionals ens comportem com hooligans més pendents de xiular el contrari que d’animar els propis. Aplaudim la barroeria de Rajoy davant el Rei, la desimboltura suïcida de Sánchez davant Díaz, la batalla d’Iglesias per les cadires o la inconsistència amable de Rivera. No se n’assabenten però tampoc ens en volem assabentar
. |
|
