Sánchez es blinda

COMENTARIS9

'Alea iacta est'. Els daus han sortit del cubilet. Pedro Sánchez ha saltat el Rubicó. El gran pacte polític de Madrid contra el resultat de les eleccions té un pal a la roda. Pitjor i tot, Sánchez intentarà un pacte hispànic d’esquerres amb els díscols de Podem i el vistiplau dels perifèrics encara més díscols (per això Miquel Iceta llagoteja Carles Puigdemont). És difícil, molt, però ja poden donar per fet que anirà a totes i fins al final. Els daus, un cop llançats, no tornen enrere. 
    No es pot saber, i menys demostrar, si Sánchez actua per convicció o per instint. No importa gaire. No cal que Mariano Rajoy li adreci preguntes retòriques, perquè ja ha pres la decisió. Sigui quin sigui el final del drama –no té res de comèdia— passarà a la història com el primer insubmís d’alt nivell en la història de la democràcia espanyola. Tal com van les coses, això també té futur. Potser més que governar amb semblants companyies.
    A França, acaba de dimitir la ministra de Justícia, Christiane Taubira, tot un referent de l’esquerra, perquè Manuel Valls és la dreta de l’esquerra. Ja hem vist com el laborisme britànic, s’ha cordat els pantalons abaixats per Tony Blair. Les dissensions i les tensions internes són inevitables en l’esquerra que ha de redefinir la seva funció en un capitalisme massa dominat per l’avidesa de les elits mundials.
    Per tot això, Sánchez no és un cadàver polític. No s’esfumarà encara que arribin a defenestrar-lo, tot i que és dubtós que Felipe González i companyia ho aconsegueixin. Amb la seva fermesa posicional, Sánchez s’ha blindat. O el PSOE el segueix cap a l’esquerra o es trenca i la dreta socialista queda a mercè del PP. Avui, la garantia electoral del PSOE davant l’amenaça de Podem es diu Pedro Sánchez, ja que s’ha convertit en el motor i la garantia del canvi. Felipe González és l’apèndix d’un PP desgastat i corrupte. Contra el que semblava fins fa poc, la repetició d’eleccions perjudicaria Rajoy i afavoriria Sánchez. Un és el paquiderm que s’enfonsa en el fangar de la corrupció sense força política per aixecar-se. L’altre li està robant la bandera del canvi a Pablo Iglesias.
    Al laboratori català, l’amenaça d’abandonar el partit de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma i recanvi natural d’Iceta, ha estat seguida per l’alcalde de Terrassa. Hi hauria efecte en cadena. Si els socialistes pacten amb el PP, l’hegemonia dels Comuns d’Ada Colau a l’àrea metropolitana està assegurada. Sense Sánchez, Podem podria ser amb més facilitat el primer partit de l’esquerra espanyola. Alerta doncs, PSOE.
    S’acabi com s’acabi aquest interessantíssim combat, tinguin clar, tant els partidaris com els enemics del canvi, que Pedro Sánchez ha deixat de ser un xitxarel·lo. Com a mínim, si ho perd tot, serà un símbol vivent
.