OPINIÓ
JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA - 30 gener 2017 2.00 h

A LA TRES

El discurs dels comuns

JOAN RUEDA - JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA
“L'acte d'ahir s'ha de llegir en clau interna. La manca de discurs nacional del món dels comuns continua

La confluència impulsada per la Barcelona en Comú d'Ada Colau després de l'èxit d'assolir el govern de Barcelona va fer ahir l'acte formal d'inici de construcció del nou espai polític. La lupa mediàtica instal·lada al país va fer que, com sempre, les declaracions vinculades al procés i al referèndum fossin les més destacades, però el d'ahir era un acte de consum intern. Posar d'acord l'esquerra del PSC no ha estat mai fàcil. I ara, tampoc. La sopa de sigles és important i només el fet que sigui Colau qui posi la cara fa que tiri endavant. Les reticències són importants; tots, legítimament, volen marcar perfil i territori. I n'hi ha que ja noten les conseqüències de les confluències als municipis. L'èxit polític de les municipals s'ha convertit en un problema econòmic per a partits que han vist caure de forma molt important els ingressos que els seus càrrecs electes els cedeixen. I alguns tenen deutes milionaris amb els bancs. L'acte era tant de consum intern que la majoria de les intervencions van anar en la línia de demanar unitat, de renunciar a les quotes, a les sigles, “a mirar-se el melic”, en paraules de l'alma mater del projecte.

El procés que inicia ara el nou projecte, anomenat per ara Un País en Comú però que tot indica que canviarà de nom, ha de bastir un ideari que es pugui aprovar el mes d'abril proper. En l'àmbit social, és obvi que Un país en Comú té un discurs, un discurs molt clar i que ha fet forat, com demostren les dues victòries en les eleccions espanyoles. La situació de crisi social demanava un pas endavant, i l'han sabut fer. Altres partits no han sabut llegir fins més endavant que el que anomenem 15-M (i que té diverses lectures) els ha afectat a tots.

Però no hi ha discurs en l'àmbit nacional. Sí, el referèndum és irrenunciable, però ahir mateix Lluís Rabell deia que si l'Estat no negocia no hi ha res a fer. Quina revolució, la de demanar permís! Catalunya Sí que es Pot va ser cinquena força al Parlament mentre En Comú Podem ha guanyat dos cops. Alguna cosa passa. Els militants tenen fins l'abril per pensar-hi.