OPINIÓ
30 gener 2019 2.00 h

DE REÜLL

L’assecador

ANNA SERRANO
For­ca­dell va supor­tar al Par­la­ment comen­ta­ris que no hau­rien fet a un home

Presa i dona, doble pena­lit­zació la que suporta la pre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell, pri­vada de lli­ber­tat des de fa deu mesos. Ho expli­cava en una emo­tiva con­versa amb l’ACN en què rela­tava com una petita gran victòria la con­se­cució d’asse­ca­dors per a les trenta-tres reclu­ses del cen­tre Mas d’Enric, al Cat­llar. “La presó és el reflex de la soci­e­tat. Com que la soci­e­tat és mas­clista, la presó, també. Està tot pen­sat per als homes”, des­cri­via. “Les dones aquí són menys i això fa que esti­guin dis­cri­mi­na­des per ser dones, dis­cri­mi­na­des per no ser tan delinqüents”, hi afe­gia en un relat cru que en major o menor mesura és el que ens tro­bem a la majo­ria d’àmbits de la soci­e­tat. El de la política, no és una excepció. La mateixa For­ca­dell ho va viure quan era pre­si­denta de la cam­bra cata­lana havent de supor­tar acti­tuds i comen­ta­ris que difícil­ment li hau­rien fet si fos un home. A Mas d’Enric, explica, pro­mou una “revo­lució femi­nista” per “apo­de­rar” les reclu­ses en la con­questa de millo­res, la pri­mera en forma d’asse­ca­dor. L’hem sen­tit poc, a la pre­si­denta del Par­la­ment. Com també a Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Merit­xell Ser­ret, Clara Pon­satí, Merit­xell Borràs, Anna Simó, Mireia Boya, Ramona Bar­ru­fet... I és de justícia reconèixer que es parla de pre­sos polítics i exi­li­ats i que les pre­ses polítiques i les exi­li­a­des sem­pre que­den rele­ga­des a un segon pla. Record i rei­vin­di­cació obli­gats.