POLÍTICA
MADRID - 30 gener 2019 2.00 h

Tretze organitzacions volen enviar observadors al judici

 La plataforma International Trial Watch vol cinc seients en la vista de l’1-O per vigilar possibles vulneracions

 El Tribunal Suprem calla i ho desvia al cap de premsa

 Pérez Royo, Urías i Erri de Luca s’hi interessen

DAVID PORTABELLA - MADRID

El judici de l’1-O des­perta l’interès inter­na­ci­o­nal. En espera del vis­ti­plau del Tri­bu­nal Suprem a la seva presència, tretze orga­nit­za­ci­ons de defensa dels drets humans s’han inte­grat a la pla­ta­forma Inter­na­ti­o­nal Trial Watch-Cata­lan Refe­ren­dum Case per enviar obser­va­dors a la sala del tri­bu­nal i ela­bo­rar infor­mes de pos­si­bles vul­ne­ra­ci­ons. La xarxa vol tenir cinc seients per a experts interes­sats –com ara el cons­ti­tu­ci­o­na­lista Javier Pérez Royo i l’exlle­trat del TC Joaquín Urías– d’un grup coor­di­nat pel pro­fes­sor de dret penal Iñaki Rivera i la catedràtica de dret cons­ti­tu­ci­o­nal de la UAB Mercè Bar­celó.

Tot i que els judi­cis són a pri­ori públics, la pla­ta­forma Inter­na­ti­o­nal Trial Watch-Cata­lan Refe­ren­dum Case vol garan­tir que els seus asso­ci­ats tin­guin cinc cadi­res fixes com a obser­va­dors reco­ne­guts per fer infor­mes set­ma­nals i men­su­als, a més d’altres vin­guts d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal. “A Tur­quia s’accepta, i a Itàlia, França i Suïssa no hi ha pro­blema i ni el tri­bu­nal ni la fis­ca­lia són bel·lige­rants”, relata Robert Sabata, advo­cat de l’Asso­ci­ació d’Advo­cats Euro­peus Demòcra­tes.

Entre les orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals que ja han dit que volen assis­tir al judici, hi ha l’Ame­ri­can Bar Asso­ci­a­tion, amb 410.000 mem­bres i seu a Chi­cago; la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal dels Drets Humans (París), que aplega 184 orga­nit­za­ci­ons esta­tals, i la xarxa Euro­med Rights (Copen­ha­guen), amb més de 80 orga­nit­za­ci­ons esta­tals de drets en 30 països. També hi ha Front Line Defen­ders, amb seu a Dublín i amb el premi de les Naci­ons Uni­des 2018, i Fair Tri­als, que des de Lon­dres s’espe­ci­a­litza en el segui­ment de judi­cis. Com­ple­ten la llista l’Asso­ci­ació d’Advo­cats Euro­peus Demòcra­tes (AED), l’Asso­ci­ació Euro­pea d’Advo­cats per la Democràcia i els Drets Humans (ELDH), Anti­gone (Itàlia), el Comitè de Juris­tes pels Drets Humans (Holanda), el Cen­tre d’Estu­dis Legals i Soci­als (Argen­tina) i la Con­fe­de­ració Magri­bina pels Drets Humans (Comdh).

Clam per vigi­lar ‘in situ’

Si bé la fis­cal María José Segarra creu que la “trans­parència” està garan­tida pel fet que es tracta d’un judici “tele­vi­sat i en directe”, la pla­ta­forma que aglu­tina obser­va­dors ho rebat. “És a la sala, i no per stre­a­ming, on es pot apre­ciar si hi ha vul­ne­ra­ci­ons o no: des de com hi arri­ben els acu­sats, qui­nes són les reac­ci­ons, les mira­des... Tot això és impos­si­ble apre­ciar-ho si no ets a la sala; no podem depen­dre del que con­si­de­rin que és impor­tant els rea­lit­za­dors del senyal tele­vi­siu”, va rao­nar Anaïs Fran­quesa, direc­tora de litigi d’Irídia. El Suprem, per ara, no es pro­nun­cia i des­via el prec al cap de premsa.

Si a l’Estat hi ha noms com Pérez Royo, Urías, el catedràtic de Jaén Gui­llermo Por­ti­lla –impul­sor del mani­fest La bana­lit­zació dels delic­tes de rebel·lió i sedició–, Iñaki Esparza (Bil­bao), Jorge Cor­rec­her (València) i Ale­jan­dro Forero i Mónica Aranda (Bar­ce­lona) que volen ser obser­va­dors, en l’escena inter­na­ci­o­nal hi ha John Phil­pot (expert en pro­ces­sos davant tri­bu­nals penals inter­na­ci­o­nals), Luisa Mor­gan­tini (exvi­ce­pre­si­denta del Par­la­ment Euro­peu) i l’escrip­tor napo­lità i acti­vista Erri de Luca. “Els infor­mes sobre si hi ha cap vul­ne­ració no hau­rien de ser d’interès de les defen­ses, sinó de tota la ciu­ta­da­nia”, alerta Fran­quesa.

LA FRASE

És a la sala, i no per ‘streaming’, on es veu si hi ha vulneracions o no; no pot dependre del realitzador
Anaïs Franquesa
DIRECTORA DE LITIGI D’IRÍDIA