POLÍTICA
BARCELONA - 30 març 2019 2.00 h

L’assemblea occitana exigeix l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

 El ple del Consell Regional aprova una moció que reclama una solució política al conflicte

 L’excandidat presidencial socialista defensa l’autodeterminació

EMILI BELLA - BARCELONA

L’assem­blea del Con­sell Regi­o­nal d’Occitània, la macro­regió admi­nis­tra­tiva fran­cesa que inclou la Cata­lu­nya del Nord, ha apro­vat una moció que reclama “l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics cata­lans”, el retorn dels qui van ser “forçats a exi­liar-se”, lloa els mètodes no vio­lents dels cata­lans i els seus repre­sen­tants i fa una crida a tro­bar una solució política nego­ci­ada en el marc de la Unió Euro­pea. El text, que ha tirat enda­vant amb 94 vots a favor i 46 en con­tra, denun­cia que no hi va haver recurs a la violència el 2017 i, per tant, no es pot impu­tar rebel·lió als nou pre­sos que estan sent jut­jats, i que la mal­ver­sació “sem­bla impos­si­ble” per la gestió directa de Madrid dels comp­tes cata­lans en aquell període. També cons­tata la reti­rada del Codi Penal del delicte d’orga­nit­zació o pro­moció de referèndums.

Sota el títol Cata­lu­nya: per l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics cata­lans, la reso­lució, cele­brada a Twit­ter pel pre­si­dent de l’assem­blea del Con­sell Regi­o­nal i exvi­ce­pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu Gérard Onesta, deixa clar que no pretén pro­nun­ciar-se a favor o en con­tra de la inde­pendència de Cata­lu­nya, però subrat­lla que “en democràcia, fer un acte de votació no vio­lent és un dret i no un delicte”. La ins­ti­tució saluda “la sang freda i la soli­da­ri­tat” que ha mos­trat Cata­lu­nya “mal­grat les pro­vo­ca­ci­ons” i exi­geix la imple­men­tació ràpida d’un meca­nisme de medi­ació en l’àmbit euro­peu per resol­dre el con­flicte.

Suports veïns

El pro­nun­ci­a­ment occità és el ter­cer suport recent que reben els pre­sos i exi­li­ats pro­vi­nent de l’Estat francès, després del mani­fest sig­nat per 41 sena­dors en con­tra de la “repressió” espa­nyola i de les decla­ra­ci­ons, dijous, de l’excan­di­dat pre­si­den­cial pel Par­tit Soci­a­lista, Benoît Hamon, que va rei­vin­di­car el caràcter “ina­li­e­na­ble” del dret a l’auto­de­ter­mi­nació.

Hamon visi­tarà dilluns a Madrid els pre­sos polítics. “Actu­al­ment no es pot pre­ten­dre defen­sar les lli­ber­tats polítiques a Europa i des­in­te­res­sar-se del que passa a Cata­lu­nya”, va defen­sar a l’agència Efe l’actual líder del movi­ment Génera­tion.s, fun­dat per ell mateix. “No soc inde­pen­den­tista català”, va expli­car, però va jus­ti­fi­car el gest perquè “hem de ser els guar­di­ans dels drets fona­men­tals, també dels que no estan d’acord amb nosal­tres”.

Segons Hamon, que va ser minis­tre amb François Hollande, va gua­nyar les primàries soci­a­lis­tes a Manuel Valls i va dei­xar el par­tit el 2017, es tracta de pre­sos polítics perquè “van inten­tar orga­nit­zar un referèndum que bus­cava una solució política a un con­flicte polític”. “No hi ha hagut mai un con­flicte polític que es resol­gui als tri­bu­nals”, i “això ho saben Rajoy, Sánchez i el rei”, va reblar.

Activada l’oficina del català a Perpinyà

L’Estat francès ha donat el vistiplau a l’Oficina Pública de la Llengua Catalana a la Catalunya del Nord i ha desencallat el projecte, que cuejava des del 2016. Segons l’ACN, la presidenta de la Regió d’Occitània, Carole Delga, ha confirmat l’aportació estatal de 100.000 euros. L’oficina obrirà al juny a la Universitat de Perpinyà. Delga detalla que han hagut de modificar alguns aspectes dels estatuts, aprovats el 2017, i atribueix el retard al centralisme francès. La presidenta admet que la pressió al territori ha ajudat desencallar la iniciativa. L’espai promourà la llengua, però també la cultura catalana en general i els llaços històrics que uneixen el nord i el sud de la frontera imposada. A part de l’aportació dels ministeris de Cultura i Ensenyament, el Departament dels Pirineus Orientals i la Regió hi posaran 100.000 euros més cadascun i Perpinyà, 25.000.