POLÍTICA
BARCELONA - 30 març 2019 2.00 h

La Guàrdia Civil no se’n surt contra l’Agència Tributària

 Baena admet al Suprem que l’ATC és legal, tot i que un nou informe al jutjat 13 li atribueix ara una malversació de 17 milions

 El text es desautoritza sol en reconèixer que els fets s’adiuen a l’Estatut

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Con­si­de­rada l’embrió d’una futura hisenda cata­lana, una de les prin­ci­pals estruc­tu­res d’estat d’una even­tual república, és evi­dent que l’Agència Tri­butària de Cata­lu­nya (ATC) ha estat situ­ada els últims anys en la diana dels poders esta­tals. Inves­ti­gar-la a fons per tro­bar qual­se­vol excusa que n’aturés el des­ple­ga­ment ha estat ja des del 2015 una de les obses­si­ons del cap de la poli­cia judi­cial a Cata­lu­nya, el tinent coro­nel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que en la seva decla­ració aquesta set­mana al judici del Suprem ha hagut d’adme­tre tan­ma­teix, a pre­gun­tes de la defensa, que avui l’ATC fun­ci­ona amb nor­ma­li­tat i no té cap recurs ni procés judi­cial pen­dent. És a dir, que ell ha fallat en l’intent.

Això sí, aquesta manca de base acu­satòria no ha estat impe­di­ment perquè, el 20 de febrer pas­sat, la Guàrdia Civil aportés al jut­jat 13 de Bar­ce­lona, que en paral·lel segueix inves­ti­gant el procés, un altre informe, basat en un docu­ment intern “nou” tro­bat en un pen inter­vin­gut el 20-S del 2017 al lla­vors secre­tari d’Hisenda Lluís Sal­vadó, amb què vol pro­var la supo­sada mal­ver­sació de fons que va supo­sar el des­ple­ga­ment de l’ATC i l’apro­vació del Codi Tri­bu­tari, la major part del qual, per cert, ni tan sols va ser recor­re­gut al TC, tot i que en el seu dia era pre­sen­tat com una de les tres lleis de des­con­nexió. L’informe, de fet, entra en un nou estadi de la capa­ci­tat inven­tiva per gene­rar relats difa­ma­to­ris con­tra el procés, ja que aquest s’acaba des­mun­tant ell solet quan con­clou que tot el que denun­cia que s’ha dut a la pràctica cor­res­pon a com­petències esta­tutàries. Així, quina acu­sació sosté« Doncs, lite­ral­ment, que “si bé és cert que algu­nes de les mesu­res s’inte­gren en la via autonòmica, són un pas inter­medi per anar implan­tant-ne mol­tes altres amb l’objec­tiu últim de crear l’estat català i garan­tir la seva via­bi­li­tat econòmica”. I és que, és evi­dent, per sal­tar-te un semàfor abans hi has d’arri­bar, però segons aquesta inno­va­dora teo­ria, fer el recor­re­gut fins a atu­rar-te a la línia ja mereix ser cas­ti­gat.

El curiós text, en con­cret, vol sos­te­nir la gens menor acu­sació que s’han mal­ver­sat 17 mili­ons en la cre­ació de la hisenda cata­lana, xifra que prové –també atenció– de la suma de les quan­ti­tats que apa­rei­xen en un docu­ment d’inten­ci­ons sos­tret a Sal­vadó, sense cap mena d’ofi­ci­a­li­tat i datat a juliol del 2016, on s’esti­ma­ven els cos­tos ori­en­ta­tius del futur des­ple­ga­ment de diver­ses figu­res tri­butàries. A par­tir d’aquí, i sense apor­tar més pro­ves, la Guàrdia Civil diu que té “indi­cis sufi­ci­ents” per acu­sar el govern d’haver-se gas­tat ja els17 mili­ons, per bé que a la con­clusió es cura en salut i admet que no ho pot “rati­fi­car fefa­ent­ment”.

Els diners “mal­ver­sats”

I exac­ta­ment en què diu la Guàrdia Civil que els ha gas­tat« Anem a pams. 200.000 euros serien per desen­vo­lu­par el Codi Tri­bu­tari, un text que s’apro­va­ria per llei al Par­la­ment el 27 de juliol del 2017, i que està del tot vigent, tret de cinc punts menors recor­re­guts i pen­dents de sentència al TC. 7,8 mili­ons cor­res­pon­drien al “des­ple­ga­ment” de la Junta de Tri­buts, el Con­sell Fis­cal i l’Ins­ti­tut de Recerca Fis­cal; tres figu­res inclo­ses en aquesta llei (de les quals el TC només s’ha de pro­nun­ciar sobre dos aspec­tes menors de la Junta), per bé que avui encara estan en stand-by, i cap no s’ha començat a mate­ri­a­lit­zar. 4,5 mili­ons més pro­ve­nen de la “implan­tació ter­ri­to­rial” de l’admi­nis­tració tri­butària, una ingent tasca que, en efecte, va ser cul­mi­nada i pre­sen­tada a bombo i pla­te­ret a prin­cipi de setem­bre del 2017, i que va supo­sar l’ober­tura de 14 ofi­ci­nes pròpies i 13 més de com­par­ti­des al ter­ri­tori, que s’unien a les 141 de la Xarxa de Tri­buts de Cata­lu­nya, de fines­treta única, ope­rada d’acord amb les dipu­ta­ci­ons. Una implan­tació, per cert, que ani­ria acom­pa­nyada del crei­xe­ment de l’ATC fins a més de 700 tre­ba­lla­dors per poder assu­mir també liqui­da­ci­ons dels regis­tra­dors de la pro­pi­e­tat i exer­cir la recap­tació exe­cu­tiva (acció encara en fase de con­so­li­dació) d’ens públics com el Ser­vei Català de Trànsit, tot esgo­tant les com­petències esta­tutàries del govern en la gestió de tri­buts pro­pis i cedits. Tant és així, de fet, que el lla­vors dele­gat esta­tal Enric Millo, en res­posta a una piu­lada del vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras anun­ci­ant la pre­sen­tació del des­ple­ga­ment, va arri­bar a salu­dar-la a Twit­ter així: “Ja era hora! Altres comu­ni­tats autònomes fa temps que ho fan. Això només depèn de la Gene­ra­li­tat. Enho­ra­bona.”

Final­ment, l’informe de la Guàrdia Civil diu que el govern va mal­ver­sar “almenys 4.923.848 euros en l’acti­vació de les pri­me­res fases del sis­tema e-Spriu”. Efec­ti­va­ment, un sis­tema informàtic més modern i efi­ci­ent que l’antic G@​udí, del 2001, que arri­bat el cas podia per­me­tre, com diu l’informe poli­cial, ges­ti­o­nar grans impos­tos com l’IRPF, l’IVA, soci­e­tats o els espe­ci­als... però que bàsica­ment ha ser­vit fins ara per ges­ti­o­nar l’impost a les begu­des ensu­cra­des i s’uti­lit­zarà per implan­tar el com­plex tri­but sobre les emis­si­ons de vehi­cles pri­vats emmar­cat en la llei del canvi climàtic.

Els plans mai exe­cu­tats

Empa­rant-se encara com a única font en el docu­ment del 2016, l’informe poli­cial també denun­cia les inten­ci­ons del govern de dis­se­nyar una estratègia per recap­tar les pres­ta­ci­ons soci­als, ara reser­va­des a l’Estat, i de des­ple­gar altres figu­res que sí que segu­ra­ment des­bor­da­ven el marc cons­ti­tu­ci­o­nal, com una agència de dua­nes, una de la pro­pi­e­tat immo­biliària (com a cadas­tre) o una ofi­cina de fis­ca­li­tat inter­na­ci­o­nal, si bé el docu­ment de Sal­vadó no atribuïa ni assig­nació econòmica ori­en­ta­tiva a cap. I per les quals no s’arri­ba­ria a ini­ciar cap acció efec­tiva; ni tan sols serien inclo­ses en cap llei, com gai­rebé lamenta el mateix informe: “Es pot afir­mar que la llei 17/2017 (del Codi Tri­bu­tari) es va cenyir fona­men­tal­ment al marc autonòmic perquè no con­te­nia els òrgans que sabia que podien ser decla­rats incons­ti­tu­ci­o­nals”, clou. La Guàrdia Civil, cer­ta­ment, no se’n surt amb l’ATC.

LA XIFRA

4,5
milions
assegura la Guàrdia Civil que va malversar l’ATC en la implantació territorial.

La ‘tramitadora’ que el 155 es va carregar, a l’estiu

El programa e-Spriu també havia de permetre que tots els ens del sector públic de la Generalitat centralitzessin a través de l’ATC el pagament dels seus impostos estatals, per raons d’eficiència i d’economies d’escala, per tal que aquesta els ingressés al seu torn a l’agència espanyola en un sol paquet. És el que es va batejar com a “tramitadora”, una operació del tot legal –de fet molts particulars ho fan així, i és una pràctica estesa entre administracions– que tanmateix amb l’aplicació del 155 no s’arribaria a aplicar mai, i que el Consell de Ministres va anul·lar finalment el desembre del 2017. El govern restaurat es va fixar com a prioritat des de l’inici la recuperació del projecte, però encara hi treballa. Segons fonts internes, la voluntat és poder-ho presentar abans de l’estiu.