POLÍTICA
BARCELONA - 30 març 2019 2.00 h

Nova escomesa exterior

 Torra persevera, en una visita a Lisboa, en la internacionalització del conflicte català en plena crisi per la patinada de Borrell

 El president proposa la creació d’una “aliança de nacions ibèriques” a favor de l’autodeterminació

EMILI BELLA - BARCELONA

Quim Torra no va des­a­pro­fi­tar ahir que l’Estat espa­nyol no aixeca el cap en el front exte­rior, per la pati­nada del minis­tre Josep Bor­rell en una entre­vista en una tele­visió ale­ma­nya i els pro­nun­ci­a­ments favo­ra­bles als pre­sos polítics i els exi­li­ats per part de diver­ses instàncies al nord dels Piri­neus, i va asses­tar un nou revés a Madrid en matèria d’inter­na­ci­o­na­lit­zació de la causa cata­lana amb una prolífica visita a Por­tu­gal. “Per a nosal­tres és molt impor­tant tenir veu pròpia al món i expli­car-nos, perquè si no, ens expli­ca­ran uns altres, i ser capaços d’enviar un mis­satge de lli­ber­tat, de drets civils i del dret d’auto­de­ter­mi­nació que reclama el poble de Cata­lu­nya”, va asse­gu­rar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat des de Lis­boa, on va anun­ciar la reo­ber­tura pro­pera de la dele­gació del govern a Por­tu­gal.

El cap de l’exe­cu­tiu es va reu­nir amb una quin­zena de dipu­tats d’esquer­res (del Bloco de Esquerda, del Par­tit Soci­a­lista, un par­la­men­tari soci­al­demòcrata i un d’inde­pen­dent), a qui va agrair que el por­tuguès fos el pri­mer Par­la­ment de la Unió Euro­pea a pro­nun­ciar-se, el març de l’any pas­sat, per una solució política, democràtica i basada en la volun­tat del poble de Cata­lu­nya. “A ulls del món cada vegada més gent s’adona de fins a quin punt les vul­ne­ra­ci­ons dels drets civils i humans que fa l’Estat espa­nyol són abso­lu­ta­ment insu­por­ta­bles des d’un punt de vista democràtic”, va cele­brar.

A la sor­tida, la dipu­tada Isa­bel Pires, del Blo­que de Esquerda, va expli­car, tal com reco­llia l’agència ACN, que la seva for­mació dema­narà al govern por­tuguès que “pres­si­oni” perquè Madrid dia­lo­gui amb la Gene­ra­li­tat.

Torra va aplau­dir el mani­fest sig­nat per 41 sena­dors fran­ce­sos que denun­cien la “repressió” als pre­sos polítics i dema­nen “res­pecte als drets i les lli­ber­tats fona­men­tals” a Cata­lu­nya, i el mani­fest secun­dat per 700 intel·lec­tu­als ita­li­ans que recla­men no judi­ci­a­lit­zar la causa i solu­ci­o­nar, a través del diàleg, el con­flicte amb Espa­nya. “Cada vegada més l’opinió pública inter­na­ci­o­nal no entén de cap de les mane­res el que està pas­sant a l’Estat espa­nyol”, va cons­ta­tar. En aquest sen­tit, va rep­tar les for­ces polítiques espa­nyo­les a dir “si estan dis­po­sa­des a accep­tar el dret d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya”, un dret, segons va recor­dar, reco­ne­gut jus­ta­ment a l’arti­cle 7 de la Cons­ti­tució por­tu­guesa.

Torra va cri­ti­car el minis­tre Bor­rell pel fet d’uti­lit­zar fons públics per jus­ti­fi­car l’empre­so­na­ment dels diri­gents polítics cata­lans i, amb la pro­hi­bició de la Junta Elec­to­ral Cen­tral perquè els mit­jans públics no diguin “pre­sos polítics” o “exi­li­ats” sota el braç, va ofe­rir una entre­vista en directe a la tele­visió por­tu­guesa RTP: “Ima­gini’s fins a quin punt la cen­sura i la lli­ber­tat d’expressió estan en qüestió al nos­tre país, que no podem ni uti­lit­zar aques­tes parau­les.” “És into­le­ra­ble que es pro­hi­bei­xin símbols i colors i que s’arri­bin a pro­hi­bir parau­les. Vivim en un Estat repres­siu i auto­ri­tari; la deriva auto­ritària de l’Estat espa­nyol sem­bla no tenir fi”, va lamen­tar.

A la tarda, el pre­si­dent va pro­nun­ciar la con­ferència Cata­lo­nia and the right to self-deter­mi­na­tion: an inter­na­ti­o­nal pers­pec­tive a l’ISCTE-Ins­ti­tuto Uni­ver­sitário de Lis­boa, con­vi­dat pel Depar­ta­ment de Doc­to­rat i Màsters en Ciències Polítiques del cen­tre, en què va pro­po­sar la cre­ació d’una “aliança de naci­ons ibèriques”, d’estats inde­pen­dents, amb un con­sell ibèric que defensi el dret a l’auto­de­ter­mi­nació. Torra es va decla­rar “cul­pa­ble” per haver donat suport al referèndum, en una apel·lació al pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez: “Si votar i defen­sar la democràcia és un delicte, soc cul­pa­ble.” Poste­ri­or­ment va pren­dre part en un debat amb l’his­to­ri­a­dor i exvi­ce­pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu José Pac­hecho Pereira; l’inves­ti­ga­dor en política inter­na­ci­o­nal de l’ISCTE i autor del lli­bre Espanha e Cata­lunha. Cho­que de naci­o­na­lis­mos, Felipe Vas­con­ce­los Romão, i el pro­fes­sor de l’ISCTE-IUL André Freire. Torra va remar­car els llaços històrics, cul­tu­rals, econòmics i soci­als que unei­xen Cata­lu­nya i Por­tu­gal i que el govern “vol fer encara més forts”.

Suport de l’Alguer

El con­se­ller d’Acció Exte­rior, Alfred Bosch, tam­poc no va per­dre el temps i va visi­tar ahir l’Ofici de l’Alguer, que depèn de la dele­gació del govern a Itàlia i que torna a estar en fun­ci­o­na­ment després de ser tan­cat per l’arti­cle 155.

Bosch va agrair a la soci­e­tat sarda el seu “suport en moments difícils”. “Ens unei­xen molts llaços històrics i cul­tu­rals amb l’Alguer, i sen­tim aquesta ger­man­dat a banda i banda del Medi­ter­rani”, va reblar el con­se­ller, que es va reu­nir amb el síndic de la ciu­tat. Mario Bruno va mos­trar el seu afecte cap als pre­sos polítics i va defen­sar “una solució democràtica” i que “no es poden usar mètodes no democràtics per atu­rar un procés que és irre­ver­si­ble”.

LES FRASES

El futur de la península Ibèrica no és només una plurinacionalitat, sinó una pluralitat d’estats independents
Permetre l’existència de presos polítics i exiliats a la UE és un precedent que tindrà conseqüències greus per al futur de la Unió
Si votar i defensar la democràcia és un delicte, soc culpable
Quim Torra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT