POLÍTICA
MADRID - 30 abril 2016 2.00 h

Cop de destral als desnonats

 Malgrat el clam del govern català, Rajoy impugna davant el TC una part de la llei contra l'exclusió social i en demana la suspensió

 L'executiu espanyol es vanta de no haver tocat l'apartat sobre pobresa energètica

MONTSE OLIVA - MADRID

Sense sorpreses. Si en algun moment es podia imaginar que les successives visites del president Carles Puigdemont i del vicepresident Oriol Junqueras a La Moncloa podien servir per estovar la posició de l'executiu espanyol sobre una de les lleis socials més paradigmàtiques rubricades pel Parlament, finalment no ha estat així. El Consell de Ministres va materialitzar ahir el recurs de l'executiu espanyol davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la norma 24/2015 i, sobretot, en demana la suspensió cautelar. La petició de Mariano Rajoy dóna un cop de destral a la part de la llei que propugna alternatives d'habitatge per als col·lectius més vulnerables, una circumstància que ha posat en peu de guerra la PAH, la plataforma que combat els desnonaments, mentre que preserva els apartats sobre la pobresa energètica. La llei, en tot cas, quedarà força malmesa, ja que deixarà sense efecte la intermediació, la cessió de pisos buits i la garantia d'obtenir un lloguer social en cas de desnonament.

Santamaría insisteix que no
hi ha un rerefons polític en el recurs

Després que s'hagués especulat amb la possibilitat que, en aquesta ocasió, l'executiu de Mariano Rajoy no acompanyaria el recurs amb la petició al TC perquè es congeli temporalment la llei de manera automàtica –tal com Junqueras havia reclamat el dia anterior a la vicepresidenta de l'executiu espanyol–, Soraya Sáenz de Santamaría anunciava ahir amb tota solemnitat la presentació del recurs i insistia en la tesi exposada la vigília que, en qualsevol tipus d'iniciativa davant del tribunal, l'executiu del PP no actua mai per raons polítiques, sinó que es basa en motivacions jurídiques i constitucionals. I, en tot cas, mai ho fa sense l'aval del Consell d'Estat. Així mateix, remarcava que l'informe d'aquesta institució –que recomanava la impugnació– va arribar una setmana abans de la reunió que va tenir amb el vicepresident de la Generalitat. Amb el seu relat, Sáenz de Santamaría pretenia que no es vinculés la decisió d'ahir del Consell de Ministres amb aquesta trobada, però és evident que no va aprovar la impugnació divendres passat per no enrarir l'ambient de la reunió.

Garantir la igualtat

“El que volem en aquest cas és garantir la igualtat de tots els espanyols”, reblava la vicepresidenta amb la pretensió de desmuntar les queixes de l'executiu català sobre l'ús polític d'un tribunal designat pels dos principals partits de l'Estat i en el qual, a hores d'ara, els que van ser nomenats pel PP són majoria. Puigdemont, després de conèixer la decisió presa pels populars, atacava durament l'executiu de Rajoy i denunciava que es vulgui fer “politiqueria” amb una qüestió que afecta la “dignitat” de les persones.

La vicepresidenta, en canvi, rebutjava que de la presentació del recurs es pugui interpretar que el govern espanyol “va en contra de les lleis socials de les comunitats” i, en aquest sentit, hi afegia que seria com pensar que la Generalitat no vol lluitar contra el canvi climàtic pel fet que ha anunciat la presentació d'un recurs contra un decret estatal sobre eficiència energètica. De fet, ahir l'executiu espanyol contestava a un requeriment del govern català perquè es repensi l'execució de la demanda. Molt més contundent, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'afegia a les explicacions de Santamaría replicant als detractors d'aquests recursos: “Què pretén vostè que fem? Que prevariquem? Però en quin país vivim!”, bramava.

La número dos de La Moncloa, a diferència del que és habitual, va posar l'accent a explicar que no s'atacava específicament Catalunya, sinó que s'havia actuat de la mateixa manera en normes similars elaborades a Andalusia, les Canàries, Navarra i el País Basc. I, sobretot, durant la seva exposició pretenia subratllar més el que no es toca que no pas les parts de la llei que han estat impugnades.

Llum i gas

En aquest sentit, va insistir que el recurs no afecta l'article que garanteix que a les persones sense recursos no se'ls pugui tallar la llum i el gas. Aquest, de fet, és un dels dos aspectes fonamentals d'una llei que pretén combatre les pitjors conseqüències de la pobresa i l'exclusió social. En canvi, pràcticament deixa sense efecte l'altra pota de la norma: la dels afectats pels desnonaments, amb l'argument que el Parlament ha anat més enllà de les seves competències. El recurs es presenta contra els articles
2, 3, 4, 5 i 7, i contra la disposició addicional. A efectes pràctics, se suspendrà l'apartat de la intermediació extrajudicial o el fet que el govern català s'atribueixi funcions “processals” en cas de litigis per desnonament, així com l'obligatorietat per part dels grans tenidors de disposar d'un pis de lloguer assequible per als que hagin de deixar l'habitatge per impagament de la hipoteca.

Un altre element cabdal en la política de la Generalitat per combatre aquest fenomen, i que també quedarà sense efecte, és la cessió per part dels bancs dels habitatges buits per un període de tres anys. En conjunt, doncs, la norma –aprovada el mes de juliol passat amb el vistiplau de tot el Parlament– queda força tocada.

Segon recurs

Per si no n'hi havia prou amb una impugnació, en una mateixa sessió del Consell de Ministres es va donar el vistiplau a un segon recurs d'inconstitucionalitat, en aquest cas contra la llei d'incorporació de la propietat temporal al Codi Civil català. I també acompanyat de la petició de suspensió.

Que la Generalitat no es pensi que portem els afers
al TC perquè els considerem pitjor
o millor govern
No tenim intenció de presentar recursos més enllà de l'obligació de defensar la Constitució
Soraya S. de Santamaría

VICEPRESIDENTA GOVERN ESPANYOL
Quan demanen
que no presentem recursos, què ens estan demanant?
Que prevariquem?
Cristóbal Montoro

MINISTRE HISENDA