LA CLAU

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Utopies i entropia davant el 27-S

@Enric_Hernandez



DIUMENGE, 30 D'AGOST DEL 2015

El realisme màgic és un gènere literari molt del gust de la classe política, sobretot en períodes electorals. El va assajar Mariano Rajoy a l'anunciar en campanya rebaixes d'impostos per després apujar-los quan va arribar al poder. El va perfeccionar Alexis Tsipras al prometre dues vegades als grecs, davant les eleccions del gener i davant el referèndum del juny, que acabaria amb unes polítiques d'austeritat que a la força ha acabat acatant. Però la campanya del 27-S amenaça de portar l'abús polític de la utopia fins als límits mateixos del paroxisme. Una pràctica en què destaquen les candidatures independentistes, però en què els seus adversaris tampoc es queden enrere.

Utòpic és garantir que una majoria secessionista, sigui en vots o només en escons, serà suficient per superar els marcs constitucional i comunitari i per vèncer el rebuig dels dirigents espanyols i europeus al canvi de les fronteres internes. Com ho és presumir que una ruptura unilateral serà innòcua per als catalans, dissimulant -en lloc d'explicar- els seus devastadors efectes.

És utòpic, igualment, pretendre que el que no va ser possible amb l'Estatut, reconèixer la singularitat de Catalunya, millorar el seu paupèrrim finançament i blindar el seu autogovern, ho serà mitjançant una reforma constitucional que gaudeixi d'un consens similar que el 1978. Per no parlar de la possibilitat que l'Estat reconegui als seus territoris el dret a l'autodeterminació.

I no és menys il·lusori proposar una reestructuració del deute de la Generalitat (65.000 milions d'euros, la meitat en mans de l'Estat) que fins i tot a Grècia se li està regatejant. O sostenir que, davant l'anhel majoritari dels catalans de millorar el seu estatus polític, sigui dins o fora d'Espanya, el més urgent és es­perar.

Governabilitat i cohesió

La juxtaposició d'utopies que concorren a les eleccions del 27-S, sigui quin sigui el resultat, pot condemnar el país a l'entropia. Als que van prometre el que no estava a les seves mans fer se'ls haurà d'exigir llavors, si no ara, sinceritat, pedagogia i altura de mires per garantir la governabilitat i preservar la cohesió social
.