Sobrevivint

La Vanguardia en català | 30/08/2015 - 00:00h


Pedro Nueno


Hem sobreviscut un agost calorós i el setembre pot ser que escalfi una mica més. Seria una pena acabar cremant-nos a final de mes. L'economia va bé. El consum generat pel turisme ha ajudat molt. Si vens a la teva botiga, potser et decideixes a canviar de televisor, pintar el pis, canviar el bany o fins i tot canviar aquest cotxe que portes des de fa set anys i fa un soroll estrany.

Però el consum és volàtil. La indústria té més potència per moure l'economia. Barcelona i el seu entorn, ho dic sempre i n'estic convençut, són el millor lloc d'Europa i un dels millors del món per a la indústria i el que l'envolta (tecnologia, logística, formació, consultoria, etcètera). I encara que els avantatges de l'àrea de Barcelona són ben coneguts en moltes empreses multinacionals, en aquests moments en què la indústria s'anima a tot el món, s'estan destinant a altres llocs activitats industrials i de recerca que podrien muntar-se a l'entorn de Barcelona. La raó és que al comitè de direcció o al consell sempre hi ha algú que presenta el cúmul de conseqüències negatives que podria tenir per a aquest projecte industrial el tema de la independència. És la seva obligació.

I la cosa té fàcil solució. Si de debò la idea del nostre Govern és treure tot el partit possible de la nostra capacitat industrial, pel bé del nostre país i la nostra gent, expliquem clarament que el procés de la independència serà una negociació intel·ligent feta de manera que Catalunya no surti ni un minut de la Unió Europea i el procés no impliqui cap canvi brusc en matèria de costos, impostos, legislació laboral, certificacions, regulacions industrials.

Hi ha moltes coses que poden decidir-se millor des de la proximitat al problema. Sabem que el nostre port és un actiu fantàstic. I l'important és que un comitè de direcció que es reuneix en algun lloc al centre d'Europa també ho sap i sap que pot ser clau per al seu negoci. I una cosa semblant passa amb el nostre aeroport, amb les nostres universitats, amb els nostres hospitals. És lògic que les decisions relacionades amb tots aquests actius es puguin prendre cada dia amb més rapidesa i que en aquests comitès de direcció que es reuneixen pel món ningú no pugui presentar cap risc específic en el nostre entorn.

Hem perdut centres d'R+D que haguessin pogut assegurar la feina a uns quants bons enginyers, biòlegs, químics. Potser alguns dels millors dels nostres que se'n van anar a altres països podrien tornar aquí. Algun inversor estranger (conec diversos xinesos, per exemple) que estava considerant seriosament establir-se aquí ha desviat la inversió a un altre lloc. Els dos millors que conec s'han desviat un a París i l'altre a Madrid, i han reconegut que era millor aquí però que no podien vendre-ho al seu ­consell, atès el que diu la premsa, les consultores, els ­experts, perquè no existeix una declaració clara i sòlida dels qui empenyen el procés garantint la protecció prioritària del dret fonamental: la nostra competitivitat sense interrupcions.

És trist que hi hagi molts votants amb poc coneixement empresarial i que no han pogut aprofundir en les conseqüències del procés si no es fa bé. Per a alguns es tracta de votar una cosa important que els fa il·lusió. I una cosa així, si es fa bé, ens fa il·lusió a tots. Però no es pot jugar amb foc. Els coets cal tirar-los amb compte. Han de sortir rectes cap amunt. No hi ha d'haver nens a sota. Hem de vigilar de no cremar-nos les mans. Ningú no ens ha explicat en detall com es tiraran aquests coets. Només que n'hi haurà.