Podem no es mulla en la tempesta catalana

Edició impresa Política | 30/08/2015 - 00:00h

Fernando García


Quan falta menys d'un mes pel 27-S, Podem mira d'argumentar la seva inhibició respecte a la gran qüestió que marca els comicis catalans: la independència de Catalunya. Parapetat en la seva defensa radical del dret a decidir en aquesta i en qualsevol altra matèria, eludeix pronunciar-se obertament a favor o en contra de la secessió catalana. El líder de Podem, Pablo Iglesias insistia ahir en aquesta línia en la seva compareixença davant la premsa a Barcelona: "El futur de Catalunya és cosa dels catalans", afirma. Però la seva resposta és massa ambigua per a la naturalesa plebiscitària que, es vulgui o no, acabaran tenint els resultats del 27-S.

Iglesias prova de resoldre d'aquesta manera l'encaix amb el seu aliat català, Catalunya Sí que es Pot -integrada per militants i activistes d'ICV, EUiA, Equo i els mateixos cercles catalans de Podem-, on cohabiten independentistes i no independentistes units per una defensa del dret a decidir que en teoria els hauria de connectar amb la majoria de la ciutadania catalana partidària d'un referèndum legal i acordat per aclarir d'una vegada el conflicte. Però a la pràctica no és tan senzill perquè aquesta posició situa Sí que es Pot i per extensió Podem en una zona d'ambigüitat que amenaça de convertir-los en irrellevants en la lluita del 27-S.

S'hi suma la indefinició del model territorial de Podem. Iñigo ­Errejón, el número dos i freqüent enviat especial a Catalunya, ha dit en moltes ocasions que Podem ha d'oferir una nova "cola" que enganxi de nou la societat catalana i l'espanyola. Però mai no ha arribat a precisar la fórmula d'aquest adhesiu màgic. Com es reconeixeria la singularitat política catalana? Com es resoldria l'evident pèrdua de confiança entre les dues parts? Com acabaria el conflicte com­petencial i econòmic que hi ha darrere el desacord institucional sense enutjar altres comunitats? Podem no té ara per ara respostes clares. Tot queda pendent d'un eventual procés constituent català i espanyol.

En un escenari de divisió dins de les seves files, els dirigents estatals de Podem continuen, per aquests motius, mostrant-se incòmodes i insegurs davant la qüestió catalana i davant un tauler electoral on les regles no escrites establertes per l'organitzador del joc empenyen a pronunciar-se en un assumpte en el qual no volen moure fitxa. Per impecables que sobre el paper resultin els seus raonaments democràtics, aquesta incomoditat s'ha fet patent en els últims dies amb certes intervencions dels caps del partit emergent.

Fa una setmana, al secretari de Relacions amb la Societat Civil, Rafael Mayoral, se li van escapar alguns dubtes sobre la posició de Sí que es Pot davant el desafiament independentista de CDC i ERC. Va dir Mayoral que seria "una decepció" que la coalició participada per Podem donés suport a la llista de Junts pel Sí. "Això ho hauran de decidir els companys, però jo espero que no", va assenyalar.

Pablo Iglesias va respondre amb una llarga canviada les preguntes sobre aquests dubtes del seu company, encara que va deixar clar que Sí que es Pot surt a guanyar Mas i els seus, i de fet és "l'única alternativa" a ells. I quant al debat de fons, el secretari general i Íñigo Errejón insisteixen que el que volen és que "Catalunya es quedi a Espanya".

La secretària general de Podem i responsable de l'àrea de Plurina­cionalitat en l'executiva estatal, Gemma Ubasart, va explicar l'argumentari que servirà com a full de ruta de Podem a la campanya del 27-S. Primer: la preocupació prioritària de l'opinió pública catalana -que segons el seu parer no coincideix amb l'opinió publicada- no és el sí o no a la independència, sinó aquella altra sobirania que ha d'assegurar l'accés de la ciutadania catalana a l'educació, la sanitat i els serveis públics essencials.

Segon: en la qüestió nacional, "el més democràtic és assegurar el dret a decidir sota una fórmula que permeti celebrar un referèndum amb garanties", va assenyalar la dirigent triant acuradament les paraules. No és una opció "gens fàcil", va admetre, "però no podem saltar aquest pas".

Malgrat l'evident importància del 27-S i el fet que els resultats a Catalunya poden ser determinants per al futur de Podem, Iglesias i els seus posen més atenció i energies en les eleccions generals de final d'any. I en aquest tauler la seva estratègia ha fet un gir encara que els dirigents s'entossudeixin que sempre han defensat el mateix. La possibilitat d'aliances d'"unitat popular" amb altres forces "pel canvi", sempre que la marca Podem figuri a la papereta i mentre l'acord no ultrapassi l'àmbit autonòmic, va quedar aprovada en referèndum intern al juliol; de fet, Catalunya Sí que es Pot és la primera prova d'aquesta estratègia d'aliances locals. La plataforma catalana es presentarà pel seu compte a les generals -potser amb el nom Podem Sí que es Pot o una cosa similar- i tindrà grup propi al Congrés. Però si fa dos mesos Iglesias posava tot l'èmfasi a rebutjar qualsevol "front d'esquerres" o acord estatal amb altres forces per a les generals, ara es posa en la possibilitat de subscriure pactes territorials per a cada llista en aquests comicis; uns pactes que ja no s'han de limitar a les comunitats històriques i a les Balears. De manera que al final les aliances es podrien estendre a bona part de l'Estat.

Segons Gemma Ubasart, les converses amb les marees de Galícia i Compromís a València, entre altres ­formacions, ja estan avançades. I a Andalusia és IU la que preveu un acord amb Podem. Falta per saber si la plataforma Ara en Comú, ­impulsada des d'IU i per ­alguns ­dirigents de Podem, s'organitzarà per entrar en aquesta ­dinàmica de ­negociació "descen­tralitzada".