AL CONTRAATAC

XAVIER SARDÀ

Periodista

Els comptes i els contes de la independència


DIUMENGE, 30 D'AGOST DEL 2015

A l'inici de les investigacions de la trama Gürtel, el PP es va defensar dient que tot era un muntatge del PSOE i que jutges, fiscals, Policia i Guàrdia Civil estaven a les ordres de Rubalcaba. En el cas Púnica, els alcaldes investigats i el mateix Granados van parlar de persecució injustificada. En allò dels ERO, el PSOE clama contra la jutge Alaya.

Aquí, el mateix. Segons els Rull de torn, el jutjat del Vendrell és corrupte. La pel·lícula seria Quinze seus embargades i un jutge malèfic. L'Estat contra els Pujol-Sumarroca i Catalunya tota. Junqueras, calladet i empassant saliva.

Anem a una altra cosa. En uns dies es presenta a Barcelona el llibre de Josep Borrell i Joan Llorach Las cuentas y los cuentos de la independencia. Es tracta d'una anàlisi crítica dels arguments polítics i econòmics a favor de la independència de Catalunya, especialment els utilitzats per Mas i Junqueras.

Costos i beneficis

Diuen els autors que als catalans que desitgen la independència per una «qüestió de dignitat» qualsevol que sigui el seu cost, aquest llibre no els interessarà gran cosa, perquè tracta precisament d'aquests costos i beneficis. El llibre pot resultar interessant per als que, independentment de la seva opció política, vulguin saber què hi ha de cert i quant és discutible o simplement fals en la narrativa proindependentista. Algunes preguntes:

SBlt¿Disposaria Catalunya dels famosos 16.000 milions d'euros que Espanya «ens roba»?

SBlt¿Els catalans han de col·laborar en la despesa de les ambaixades, els consolats, l'Administració de justícia o Defensa, que s'administren des de fora de Catalunya?

SBlt¿Per què les xifres que mou Junqueras i les que brinda Mas-Colell, que només parla d'un «petit excedent», són diferents?

SBlt¿Regala cada català 3.000 euros a l'any a l'Estat espanyol?

SBlt ¿És cert que es fan públiques les balances fiscals a Alemanya o als Estats Units?

D'acord que la política pot ser subjectiva i discutible, però que les xifres i les dades també ho siguin resulta marejador.

Com és preceptiu, el llibre serà durament criticat. La sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, en la seva obra La espiral del silencio. La opinión pública y nuestra piel social, es refereix a l'aïllament de les persones que no comparteixen les posicions majoritàries. El mateix fenomen es va observar al Quebec i a Escòcia. El  és l'única opció digna, i tota crítica o matís són desautoritzats per antipatriotes.

Un altre tema. El president de l'Assemblea Nacional Catalana va dir que si Catalunya aconsegueix la independència «és indiscutible» que hauríem de sortir de la Unió Europea. Poques hores després va dir que no. L'encerta segur, perquè o en sortiríem o no en sortiríem
.