OPINIÓ
AMAS@ELPUNTAVUI.CAT @ANDREUMASD - 30 agost 2016 2.00 h

TAL DIA COM AVUI

Investit per aclamació

ANDREU MAS - AMAS@ELPUNTAVUI.CAT @ANDREUMASD
“La postura de no-diàleg del PSOE i del PP amb els catalans és una mostra fefaent que no hi ha res a fer

Avui Mariano Rajoy afronta el primerround del debat d'investidura. El president en funcions té una majoria insuficient per aconseguir ser investit, tot i tenir el suport de 170 diputats, sumant els del PP, els de Ciutadans i el de Coalició Canària. Ho té a tocar: només li falten sis vots favorables més o onze abstencions. Durant tots aquests mesos de sainet polític, digne de la millor tradició teatral espanyola, la posició del PP ha estat inamovible. Es pot resumir amb un: el PSOE s'ha d'abstenir sí o sí, perquè té l'obligació de garantir que governi el PP. Surrealista. L'acord amb Ciutadans, i encara més el pacte amb Coalició Canària, se la bufen a Mariano Rajoy. Els acords serveixen per mostrar allò que en Zapatero deia“talante” però sobretot per posar més pressió als socialistes davant de l'opinió pública i a Pedro Sánchez enfront dels barons que pensen sobre Espanya el mateix que els diputats del PP. El líder socialista es manté ferm, però és una fermesa impostada, perquè no té cap utilitat. Es pot acusar el socialista de no tenir gaire iniciativa, però és que té el mateix problema aritmètic que Rajoy: necessita a més d'un acord amb Podem o Ciutadans (vist que un pacte a tres és impossible) el suport dels nacionalistes. Ai las! Allò que durant anys va funcionar a l'Espanya autonòmica: l'acord amb catalans i bascos a canvi de quatre engrunes nosaltres i bons pactes els bascos, és inconcebible en una Espanya on els nacionalistes reclamen el dret a decidir. L'únic que explica que Espanya estigui sense govern és la carpeta catalana. La postura de no-diàleg del PSOE i del PP amb els partits catalans independentistes és una mostra fefaent que amb aquesta Espanya no hi tenim res a guanyar i molt a perdre, com s'ha vist en l'acord entre PP i Ciutadans. El manual de qualsevol bon polític es basa en la capacitat de negociar amb tothom, fins i tot amb els enemics. És la clau de la pervivència que explica, per exemple, que tal dia com avui de 1989 l'hàbil Joan Antonio Samaranch fos reescollit per aclamació president del COI. És clar que Samaranch era català...