OPINIÓ
30 agost 2016 2.00 h

Guerra bruta contra Catalunya

El fet que l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso i el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, es conxorxessin per buscar o inventar proves contra els líders civils i polítics del procés independentista català era només una aresta de la guerra bruta encetada que du a terme el govern espanyol. En els darrers dies s'ha confirmat la sospita: les unitats policials creades pel ministre tenien entre les seves funcions l'anomenada operació Catalunya. I ara, gràcies a una ‘guerra civil' entre els diferents caps policials, aquesta operació és cada cop més coneguda. I tot fa pensar que cada cop se'n sabran més detalls. La policia espanyola va espiar líders polítics catalans i va extorsionar els caps d'un banc andorrà, el BPA, per aconseguir dades sobre els Pujol.

La realitat és que en qualsevol país democràtic, el ministre implicat en uns fets així ja hauria dimitit. O, fins i tot, algun superior seu. Estem parlant d'un cas d'espionatge contra un rival polític. L'Estat espanyol, però, no ha pres cap mesura. I no només això; si no fos per la guerra interna dins la policia espanyola, seguirien negant l'evidència. Ha hagut de ser una justícia estrangera, l'andorrana, la primera a posar fil a l'agulla. Com en els crims del franquisme i la justícia argentina.

La reacció de l'Estat, però, era d'esperar. És obvi que l'Estat espanyol usarà totes les eines, siguin legals o no, per intentar aturar el procés de mobilització democràtica més important de l'Europa occidental dels darrers anys. I els dirigents, polítics i socials, d'aquest procés haurien de ser-ne prou conscients. No per fer servir les mateixes armes, sinó per saber com contrarestar-les i avançar-se en les decisions.