POLÍTICA
BARCELONA - 30 agost 2016 2.00 h

Esporgada legal

 A Catalunya hi ha vigents 23.290 normes entre lleis, ordres i decrets, promulgats des de l'any 1977 per les institucions catalanes

 La inflació legislativa obliga a prendre mesures per eliminar l'excés de normativa, com derogar textos que han caigut en desús

 La clarificació del marc legal és una eina de gran ajuda per a les pimes

JORDI PANYELLA - BARCELONA
Entreels anys 1979 i 1989, és quan es va generar
més normativa que
encara està en vigor

Depurar el marc legal vigent. Sona estrany, sona a pràctica d'estat poc democràtic, però es tracta de tot el contrari: clarificar el mapa legal perquè les normes siguin més accessibles al ciutadà i compleixin amb més eficàcia la missió per a la qual van ser creades. Això és el que es disposa a fer el govern de Catalunya a través del Departament de la Presidència. L'última reunió de l'executiu català va aprovar les bases d'un ambiciós pla de simplificació normativa que té com a missió primordial separar el gra de la palla entre les 23.290 lleis, decrets i ordres que estan en vigor actualment. La dada fa referència només a normativa estrictament catalana, i no compta les lleis espanyoles ni les normes d'origen comunitari.

L'objectiu de tot plegat és, tal com diu el pla, “simplificar l'ordenament jurídic mitjançant actuacions de refundació o consolidació i depurar-lo de normes materialment derogades”. Es tracta, en definitiva, de fer innecessari l'ús de conceptes tan sorprenents aplicats al món de les lleis com “inflació legislativa” i “estoc regulatori”, producte d'una sobreproducció del legislador. El mateix pla explica que la situació actual “dificulta el coneixement de les normes realment vigents i la coherència del marc jurídic”.

La major part del marc jurídic català el formen 16.239 ordres, que es completen amb 6.427 decrets. Tot aquest material normatiu deriva de les 624 lleis en vigor. El
31 de gener passat, les disposicions derogades arribaven a 4.615. Entre les que estan vigents, n'hi ha un nombre important que el pas del temps ha deixat en desús, perquè la realitat per a la qual van ser creades ha evolucionat i les ha fet innecessàries. Es tracta de localitzar aquestes normes que estan en estat latent però que no tenen cap mena d'utilitat i extirpar-les del corpus jurídic. No hi fan nosa, no són cap agent pervers, però són sobreres, com l'excés d'arbres que no deixa veure el bosc, o l'excés de soroll en un espai tancat que impedeix seguir una conversa amb atenció.

Segons la informació de què disposa el Departament de la Presidència, la majoria de lleis, decrets i ordres en vigor corresponen als primers anys de la democràcia, entre el 1979 i el 1989. Pel que fa a normativa derogada, la major part és de la dècada dels noranta del segle passat i de la primera dècada del segle XX. El fet que hi hagi més producció normativa de l'època dels governs de Jordi Pujol s'explica perquè aleshores s'utilitzava la figura jurídica del decret i de l'ordre amb més freqüència, mentre que ara s'empra la fórmula de la resolució.

La feina d'esporgar l'arbre de la legislació, la du a terme una unitat especialitzada del Departament de la Presidència, amb el suport del secretari del govern, el Portal Jurídic de Catalunya i el Gabinet Jurídic,
i amb la supervisió d'Elsa Artadi, responsable de Coordinació Interdepartamental. Artadi evita fer un pronòstic sobre quin volum normatiu quedarà derogat un cop s'hagi acabat la feina, entre altres coses perquè ara s'està a l'inici del procés i “hi ha molta feina a fer encara”.

Artadi explica que, al final de tot el procés, “es tracta de tenir ben clar l'ordenament jurídic, que sigui accessible i que generi seguretat jurídica”. Entre els principals beneficiats del procés d'ordenació del mapa jurídic, hi ha les petites i mitjanes empreses, “per a les quals l'impacte positiu és molt important, ja que així els serà molt més fàcil consultar el marc jurídic que les afecta, quines lleis estan en vigor i quines no”, explica Artadi.

El procés de simplificació del marc jurídic ha començat per un estudi detallat de les 624 lleis que estan en vigor. S'han ordenat per departaments, i ara els toca pronunciar-se d'acord amb unes recomanacions que han rebut sobre
el criteri que cal seguir per consolidar lleis, procés que suposa refondre en un sol text diverses normes que afecten una mateixa matèria i que han anat sorgint amb el temps. Paral·lelament al treball dels departaments, Presidència buscarà una fórmula legal que permeti agilitzar la refosa de diverses lleis en una de sola sense que això suposi crear una nova norma. “Busquem un mecanisme que ens permeti tenir agilitat en la tramitació”, raona Artadi.

Un cop ordenat tot el capítol de les lleis, es passarà a la tasca molt més feixuga d'endreçar els decrets
i les ordres. El calendari del procés dependrà de la pressa que es donin els diversos departaments a resoldre aquest primer requeriment que se'ls ha fet.

Un dels aspectes que cal afinar és la fórmula legal que s'ha de fer servir per derogar una llei. Artadi adverteix que en molts textos legals s'utilitza una formulació poc concreta, ja que es fa una referència genèrica a lleis anteriors sense entrar en el detall de quins textos legals queden anul·lats. Aquesta circumstància pot generar confusió i, per evitar-ho, el pla de simplificació estableix de manera clara que s'ha d'especificar “expressament” les lleis que queden derogades per una altra.

La simplificació normativa és una mesura afavorida des de la Comissió Europea i altres organismes com l'OCDE. A Catalunya, el primer intent de treballar en aquest sentit van ser les lleis òmnibus del 2011 i el 2012.

4.615
disposicions
legals aprovades durant aquests gairebé quaranta anys d'activitat legislativa de la Generalitat i el Parlament estan derogades.