POLÍTICA
30 setembre 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

Aquella superioritat, un altre cop

XAVI AGUILAR

Quan feia estona que la manifestació de Jusapol havia arribat a la plaça Catalunya i els discursos s’allargaven de manera tan repetitiva que avorrien els mateixos policies, en una zona del perímetre de seguretat sense conflicte aparent un simpatitzant de la policia es va acostar a una mena de terrassa per veure què feien els independentistes. L’home, en la seixantena, era en una posició lleugerament elevada i se sentia un jove d’uns vint que, des de sota, mirava de dialogar. “Ara fa un any no fèiem res de dolent; només volíem que el poble decidís i ens vau pegar”, li explicava. L’home se’l mirava de fit a fit, escoltant impertèrrit i, per un instant, semblava que anava a dir alguna cosa, a argumentar o a rebatre o a dialogar. Però no. Li va llançar una escopinada, va girar cua i va tornar cap al centre de la plaça. Aquella superioritat, un altre cop, un any després.

L’error, possiblement, rau a voler buscar traces de raonament en aquells que van estomacar civils per haver organitzat una votació. Si no, tampoc s’explica que a una suposada manifestació per reivindicar millores laborals, s’hi presentin disfressats amb un posat entre viking i troglodita, com van fer alguns. Del que es tractava en realitat era de retre homenatge als policies de l’operació Copèrnic, i va quedar clar quan, al final dels discursos, des de l’escenari es va dir que tenien “polseres commemoratives” per a tots aquells que en van formar part.

És clar que, llavors, l’atenció estava fixada en altres punts. L’independentisme s’estava fent sentir, perquè era més nombrós i ocupava aproximadament un quart del perímetre de la plaça. Les consignes eren clares. Al crit clàssic de “Fora les forces d’ocupació”, s’hi van afegir novetats com ara “Chusmapol”, “Sin farlopa no sois nada” i “¿Dónde están las putas urnas?”.

Van fer bé de fer-los en castellà, perquè la immensa majoria dels manifestants venien de fora. Durant el recorregut des de la comissaria de Via Laietana, s’hi van veure pancartes vingudes de Madrid, Saragossa, Mèrida, Càceres, Vitòria, Sevilla, Granada, Castelló, Mallorca... Contràriament al que sol passar a Barcelona, l’helicòpter policial que controlava la situació era aplaudit en comptes de xiulat. “Volem Mossos, no gossos”, deia una pancarta, i els crits de “Jusapol” s’acompanyaven d’un braç enlaire amb els dits índex i polze fent la pistola com els nens petits, però amb unes gestualitats i unes fesomies que no tenien res d’innocent, al contrari.

L’independentisme, per la seva banda, va demostrar que no pot anar a l’una ni tan sols davant de provocacions com les d’ahir. Mentre un home repartia adhesius grocs que incitaven a un rebuig pacífic i silenciós, dos més, madurs, l’un amb l’estelada i l’altre amb la bandera espanyola, rodolaven per terra a cops de puny davant l’entrada d’El Corte Inglés. Això era abans de la concentració a la plaça, que amb prou feines es va omplir fins a la meitat. Després, els crits, els insults i els retrets van anar en augment quan els policies i guàrdies civils es van dispersar. “Et tallaria el cap ara mateix”, li van dir a un en ple assetjament, com demostra un vídeo que ja s’ha fet viral. Corredisses i cops de puny molt puntuals i amb la imatge d’un independentisme violent, se’n van tornar tots cap a casa seva.