Relat o virregnat


30/10/2017 00:23

La jugada de Rajoy ha estat molt bona des del punt de vista tàctic: convocar eleccions el mateix dia que posava en marxa les mesures de l’article 155 ha trencat el guió de l’independentisme, que havia decidit basar la part final del relat (d’aquesta primera temporada) en el nominalisme del gest solemne i una eventual mobilització permanent de ciutadans al carrer. Els comicis del 21 de desembre obliguen els partits sobiranistes a triar entre el relat èpic de la defensa d’una república que no pot materialitzar-se i l’acceptació del nou marc de virregnat exprés. A més, l’escenari electoral immediat genera molts dubtes sobre una política heroica del “tot o res”. D’altra banda, la retirada de les fotos dels membres del Govern de les comissaries és un senyal que diu molt sobre la resposta real de la tecnoestructura autonòmica.

La paradoxa és terrible i faria riure si no fos l’expressió d’una pulsió ingènua i antipolítica: aquesta DUI sense efectes reals és fruit del predomini dels hiperventilats (i de les ganes de Madrid d’impulsar la venjança); ara, en canvi, seran necessaris els pragmàtics, els que hauran de mirar als ulls de la bona gent per fer autocrítica i explicar, per exemple, que les estructures d’Estat només són idees en un paper. Uns aconsegueixen declarar la independència efímera, però uns altres (o els mateixos, disfressats) hauran de fer l’aterratge a la dura realitat i enfrontar-se als retrets dels desenganyats.

En aquest sentit resulta il·luminador l’article que Junqueras va publicar ahir a El Punt Avui, l’única declaració oficial del Govern, a banda de la breu aparició televisiva de dissabte del president Puigdemont (qui, per cert, no perd, en cap cas, el tractament oficial, de la mateixa manera que no l’han perdut ni Montilla ni Mas). El vicepresident admet que “els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre”, i també anuncia que tot es farà “sense renunciar mai a les urnes per validar la república”. Quina llàstima que aquest sobtat realisme no fes aparició unes hores abans de la DUI.

No hi ha temps. PDECat, ERC i la CUP han de dir aviat si aprofiten el 21-D per inaugurar la segona temporada d’ El Procés; uns comicis que PP, Cs i PSC tractaran –sens dubte– com a plebiscitaris. Si les forces independentistes accepten prendre-hi part, certificaran que la nova república no existeix i tindran un problema gran amb l’ANC i amb Òmnium, entitats guardianes del relat basat en la pressa i la coherència absoluta. Només els cupaires podrien permetre’s el luxe de passar de les urnes, cosa que encara faria créixer més el vot cap a Junqueras. Dono per fet que no hi haurà res semblant a Junts pel Sí, que el PDECat (sempre que Puigdemont no en sigui el cap de llista) només pot aspirar a evitar la desaparició i que els comuns ho tenen perfecte per fer un resultat excel·lent com a vot refugi.