Veritats i mentides

30/11/14 02:00 JAUME NOLLA
El ridícul esperpèntic apareix quan aquesta entitat bancària afirma que el suposat número de compte que publica el diari empastifador no existeix ni ha existit mai
Altres articles de l'autor

És curiós com una sessió de control al Congrés dels Diputats de Madrid em fa pensar en el vuitè manament de la llei de Déu: “No diràs falsos testimonis ni mentiràs.” Dimecres 19 de novembre. El diputat de Convergència i Unió Feliu-Joan Guillaumes demana la dimissió del ministre de l'Interior, el cada cop més sinistre Jorge Fernández Díaz, per la informació que es va publicar sobre els presumptes comptes a Suïssa de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Resumidament, Guillaumes diu: “...el seu ministeri s'està convertint en un ministeri orwellià. Sap allò del Ministeri de la Pau que només s'ocupava de la guerra? Del de Benestar que només s'ocupava de la misèria? Doncs el Ministeri de la Veritat, que és el seu, s'està ocupant solament de la Mentida. Però igual que al llibre d'Orwell, no és que només s'ocupi de la Mentida..., és que la creen! La creen vostès al seu ministeri a través d'informes falsos i, a més, després la filtren, per si fos poc, sempre al mateix diari...” No cal dir de quin diari terrorífic es tracta. Per cert, Fernández Díaz haurà llegit 1984, de George Orwell? No sé si em preocupa més que hagi llegit aquesta novel·la o que no l'hagi llegida.

El senyor Ministre, primer, com si sentís ploure, respon que la investigació sobre aquests comptes continua oberta però, amb un to cada cop més enervat, a punt de sortir de polleguera, acaba dient: “Eximint-los de l'obligació, del criteri deontològic de no revelar les seves fonts, que digui algun periodista, algun director dels mitjans que van fer al·lusió al senyor alcalde de Barcelona, que jo li vaig trucar, que el vaig pressionar perquè publiqués aquesta informació. Queda clar? Si té vostè proves, demostri-ho, jo no haig de demostrar la meva innocència!” I té raó. Tothom és innocent si no es demostra el contrari. Encara que per defensar-te t'hagis d'exaltar. En canvi, el senyor alcalde de Barcelona, amb gran aplom, diu el mateix dia: “Jo estic encantat que m'investiguin. Ell ha dit que no havia parlat amb mitjans, i sap que no és veritat. Per tant, aquest ministre per mi és com si ja no existís, no m'interessa. Parlar amb gent que és deshonesta no m'interessa.” Dies abans, Xavier Trias, tot desmentint la fortuna que li atribuïen a Suïssa i a Andorra, havia afirmat que el ministre s'havia posat en contacte amb diversos mitjans de comunicació per persuadir-los que el compte de la Unió de Bancs Suïssos de 12,9 milions d'euros era una realitat. El ridícul esperpèntic apareix quan aquesta mateixa entitat bancària afirma que el suposat número de compte que havia publicat el diari empastifador no existeix ni ha existit mai.

Quan el Catecisme catòlic parla del vuitè manament diu: “Mentir és parlar o actuar contra la veritat per fer caure en error el qui té dret a conèixer-la. La mentida és condemnable per la seva naturalesa. És una profanació de la paraula que té la missió de comunicar als altres la veritat coneguda. La mentida és una veritable violència contra els altres. Els fereix en la capacitat de conèixer. La mentida és funesta per a tota societat.” Tant si som ateus com practicants de qualsevol confessió, tothom pot estar d'acord amb aquests enunciats. Així, doncs, el senyor ministre de l'Interior, que demana la intercessió de santa Teresa per a Espanya, que té com a confessor un capellà ex-membre de la Brigada d'Informació de la policia franquista i que, a més, és afiliat a l'Opus Dei, ha de conèixer per força el que diu l'Església sobre la Veritat i la Mentida. Per tant, amb la mà al cor i davant del Santíssim, ens pot assegurar que realment i profundament, sobre aquesta qüestió, té la consciència tranquil·la?

Darrera actualització ( Diumenge, 30 de novembre del 2014 02:00 )