OPINIÓ
30 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

En espera del judici

JORDI GRAU
Nego­ciar, sem­pre. De manera pru­dent; és a dir, fent-ho sense dir-ho. El pas fet és irre­ver­si­ble, però fal­ten anys per con­so­li­dar-lo. O una gus­pira per pre­ci­pi­tar-lo

Hem vis­cut un 2018 amb els prin­ci­pals polítics de Cata­lu­nya a l’exili o a la presó. D’això no se’n pot pas dir nor­ma­li­tat, de cap de les mane­res, encara que s’ha inten­tat fer vida nor­mal. Amb un govern de la Gene­ra­li­tat que ha fet el que ha pogut i que s’ha enfron­tat amb un Par­la­ment a la con­tra, entre els del bloc cons­ti­tu­ci­o­nal i la CUP, i un govern espa­nyol que va can­viar de color gràcies pre­ci­sa­ment als vots dels par­tits que es decla­ren inde­pen­den­tis­tes. Fa un any, vivíem amb el record recent d’aque­lles elec­ci­ons pen­sa­des per anor­rear l’inde­pen­den­tisme i que, mal­grat totes les con­di­ci­ons, l’inde­pen­den­tisme va gua­nyar. Però aviat va que­dar clar que no ser­vi­ria per a gaire res més que per evi­tar que les ins­ti­tu­ci­ons esti­gues­sin en mans dels par­tits amb man­dat espa­nyo­lista. No es va inves­tir pre­si­dent Puig­de­mont. És evi­dent que ha que­dat clar per a molts que una topada amb l’Estat no és pas qüestió de riure, que si hi ha una topada fron­tal, com alguns vol­drien, aquesta no seria indo­lora, que és la manera de dir que hi hau­ria con­seqüències molt greus. Ara s’espera un judici als polítics cata­lans que de cap de les manera pot ser just vis­tos els ante­ce­dents, les fal­ses acu­sa­ci­ons de rebel·lió i sedició, i la per­versa manera d’admi­nis­trar la presó con­di­ci­o­nal. Estem, per tant, no com l’any pas­sat, sinó pit­jor. Només aguanta la gent, la bona gent que demana la lli­ber­tat dels pre­sos polítics i que exi­geix pas­sos enda­vant. No entraré a valo­rar la pro­funda divisió i la manera de veure les coses que tenen els par­tits repre­sen­tants al govern i, sobre­tot, els dipu­tats que es deuen a Puig­de­mont. Però cal fer alguna cosa. Nego­ciar s’ha dema­nat sem­pre i con­ti­nua sent neces­sari fer-ho, sense abai­xar la guàrdia a l’hora de donar suport a exi­li­ats i pre­sos. Nego­ciar, sem­pre. De manera pru­dent; és a dir, fent-ho sense dir-ho. Per tro­bar una sor­tida a l’atzu­cac. El pas fet és irre­ver­si­ble, però fal­ten anys per con­so­li­dar-lo. O una gus­pira per pre­ci­pi­tar-lo.