OPINIÓ
30 desembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Anticatalanisme xenòfob

ANDREU MARFULL I PUJADAS

L’anti­ca­ta­la­nisme és xenòfob, i a Espa­nya està pre­sent en el sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal per raons de poder. Ho està des que Cas­te­lla deci­deix, al segle XVIII, inven­tar-se la història d’Espa­nya a costa de fal­tar a la veri­tat, amb el vis­ti­plau de l’Església inqui­si­to­rial, per crear l’ima­gi­nari èpic d’un fals pas­sat man­cat de tota glòria. Ho fa a costa dels pobles musulmà i jueu, i també a costa del pas­sat català al ser­vei de l’Imperi romà. Des de Cas­te­lla es creen fal­sos lli­nat­ges, fal­sos herois i fal­ses glo­ri­fi­ca­ci­ons de les ico­nes de sant Jaume, la verge cesa­ra­gus­ti­ni­ana (el Pilar de Sara­gossa) i la mateixa Toledo. Cas­te­lla s’apro­pia d’allò que no li cor­res­pon, ja sigui de les ter­res que ocupa com del relat històric ori­gi­nal, en què el comte de Cortès, de la família impe­rial bizan­tina cata­lana, parent d’en Colom, posa les bases. S’inventa, així, l’ima­gi­nari del poder dels Àustries espa­nyols, que mai hau­rien gover­nat Espa­nya. D’aquesta manera, es legi­tima l’ocu­pació penin­su­lar i els monar­ques, junt amb una nova Roma radi­ca­lit­zada, s’alien per impo­sar la cos­mo­visió cris­ti­ana inqui­si­to­rial. En el cas de l’Espa­nya borbònica, s’esbor­ren poders antics, cata­lans, jueus i musul­mans i el nou monarca es pro­posa així crear un patri­o­tisme al ser­vei de la seva empresa hos­til. Resul­tat d’un poder il·legítim, des d’una per­versió de l’auto­ri­tat cas­te­llana, i navar­resa, borbònica, es crea un dis­curs xenòfob des de les pròpies ins­ti­tu­ci­ons del poder intrús.

El 1714 hi ha un gir en la història humana. Des d’Europa es venç la fide­li­tat cata­lana al tem­ple salomònic i es crea un nou ordre mun­dial. Des d’ales­ho­res, es traça el destí de l’espa­nyo­lisme cas­tellà impe­rial, anti­ca­talà i xenòfob per neces­si­tat. La maçone­ria és el poder alter­na­tiu, opo­sat al pro­jecte del Vaticà amb el braç catòlic dels Borbó. Amb el temps, tot es trans­forma.

Al segle XXI, el dis­curs xenòfob reneix de nou, resul­tat de la trans­missió malal­tissa gene­ració rere gene­ració, abús rere abús, cop d’estat rere cop d’estat. L’espa­nyo­lisme cas­tellà xenòfob és radi­cal perquè neix d’una farsa, i des de la radi­ca­li­tat manté el seu vigor, que ningú gosa atu­rar. L’exèrcit col­pista, la monar­quia intrusa i l’església patriòtica ins­tal·lada als poders intru­sos el man­te­nen viu. La política asso­ci­ada és la seva repre­sen­tació democràtica. Així, aquest poder recu­pera el dis­curs xenòfob quan tem no poder con­te­nir la capa­ci­tat de rebel·lió interna, men­tre esti­mula la debi­li­tat de la denúncia inter­na­ci­o­nal resul­tat, pre­ci­sa­ment, d’una història del poder mani­pu­lada. Per aquesta raó, quan el cata­la­nisme expressa la seva iden­ti­tat, i mos­tra el seu dret a la lliure deter­mi­nació, com a poble, flo­reix la xenofòbia. Ales­ho­res, prac­tica l’abús i, en una era en què ja no es pot con­tro­lar la infor­mació, comet l’error fatal. Els xenòfobs s’expo­sen al judici extern, per­den la seva legi­ti­mi­tat i actuen moti­vats per la por. La xenofòbia mos­tra el seu ros­tre, i és ajus­ti­ci­ada. Els jut­ges són jut­jats, i els asset­jats, alli­be­rats.

Men­tir, vio­len­tar, amenaçar, con­dem­nar i empre­so­nar fal­tant a la veri­tat i a la justícia fona­men­tal té con­seqüències.