“Xoca, i molt, la naturalitat amb què Puigdemont i Mas parlen del relleu
Encara que a algú li pugui semblar que no és del tot apropiat que ho digui jo mateix, si no ho van poder fer ahir aprofitin per veure avui la repetició de la conversa que el president Puigdemont i el president Mas van tenir a mitja setmana amb un servidor. La trobaran al diari d'avui, però mirin-la també a El Punt Avui Televisió o a www.elpuntavui.cat, perquè una cosa és el que es diu i l'altra és com es diu. I veuran que malgrat l'excepcionalitat de l'acord, malgrat la renúncia de Mas a la reelecció, malgrat que Puigdemont admet que la investidura se la va trobar sense buscar-la, malgrat tot, malgrat la perplexitat i desconcert que tot plegat va generar inicialment, veuran que tot plegat, diguin el que diguin la resta de grups parlamentaris, la conversa transmet tranquil·litat, naturalitat. Xocant en uns moments que a Madrid, per exemple, es viu histèria. Hi ha hagut un relleu excepcional però els dos protagonistes l'han viscut amb normalitat. I això només s'explica per un fet: pel convenciment amb què han actuat. L'un i l'altre van fer el que calia fer perquè el procés, el procés cap a la independència, no s'aturés. En parlen amb tranquil·litat, desacomplexadament (probablement Artur Mas molt més que Puigdemont, que el càrrec imposa i obliga) i, crec, molt sincerament. Admeten, una i altra vegada, la transcendència del moment, la complexitat de la situació, i els riscos que vénen. Però també la seva tossuderia per arribar fins al final. Son sòlids, tenaços. I anotin-se algunes reflexions que fa Artur Mas, però sobretot Puigdemont, president i periodista, sobre el periodisme, les tertúlies i els especialistes, analistes i opinadors. Una cosa és el que es diu que passa, i l'altra el que passa de veritat. Però quedin-se, com jo m'hi vaig quedar, insisteixo, amb la tranquil·litat amb què transmeten decisions transcendentals com les que vindran. Transmeten, sobretot, convenciment. I preparin-se, si hi creuen de debò, per donar-los suport. Puigdemont ho insinua però Mas ho diu sense embuts: la gent, tots nosaltres, vostè i jo, però també ERC, la CUP, i tots plegats, tindrem un paper decisiu en el que passi a partir d'ara. Perquè els caldrà suport. I molt. Si no, res haurà servit de res. Hi ha prou pistes, personals i polítiques, del que està passant. Ah! I si hi troben a faltar alguna cosa, la culpa és del moderador.
