OPINIÓ
31 gener 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Pimpinella Puigdemont

MANUEL CUYÀS
“Jo me l’imagino despenjant-se dels llums del Parlament com un espadatxí

Ahir no vaig poder seguir l’al·locució matinal del president del Parlament perquè a la mateixa hora assistia al funeral de la llevadora que fa seixanta-cinc anys, quan ella en tenia vint-i-vuit, va anunciar als pares que el nou inquilí de casa era nen. Llavors a Mataró érem pocs, i gairebé tots els que hi naixíem passàvem per les primeres mans de Maria Noè. La majoria dels assistents al funeral érem germans per part de llevadora. La frase m’ha sortit confusa: el part corresponia a la mare i la culminació amb èxit, a ella. Era vídua de Jesús Prujà, home de confiança de Ramon Trias Fargas, conseller de Pujol, i amic del pare. Sóc amic dels seus dos fills, sobretot d’en Ramon, d’ERC de tota la vida, que ahir també es va haver de perdre amb més motiu les paraules del president del Parlament.

Quan vaig arribar a casa em vaig voler posar al dia, però l’ordinador no em funcionava. Hauria pogut recórrer a la ràdio o a la televisió, però l’assistència que vaig haver de fer perquè els serveis tècnics d’El Punt Avui em retornessin l’ordinador a la vida m’ho van impedir. Què hauria dit el president Roger Torrent? Mantindria la sessió d’investidura prevista per a la tarda? Hi assistiria Puigdemont, un cop franquejades les fronteres i els controls de la policia? Jo em tinc per un home seriós, i sortint d’un funeral encara més. Voldria un govern efectiu, amb Puigdemont o sense, si és per ara impossible. Però també batega en mi un esperit entremaliat que em fa desitjar que Puigdemont aparegui al Parlament per sorpresa. Alguns s’imaginen l’aparició a través d’un forat a terra com el del dimoni dels Pastorets, i jo veig Puigdemont baixant dels llums del sostre, com els àngels del Misteri d’Elx o com Douglas Fairbanks i Errol Flynn. O com Tom Cruise, per no semblar més antic que la llevadora. Joan Lluís Bozzo, membre de la llista de Puigdemont, podria dirigir al Parlament l’escena definitiva del seu Scaramouche. Indigne i inapropiat? La reacció lamentablement adequada a un Estat que remena maleters per si s’hi amaga Puigdemont i que escorcolla clavegueres per si connecten amb la trapa del dimoni dels Pastorets. A la guerra, com a la guerra. El portaveu del PP ha amenaçat Roger Torrent recordant-li que té dos fills. Ja es veia que Tabàrnia ve de “taverna”. Trias Fargas va elaborar una frase definitiva: “Nos quieren, pero no nos aman”.

Torrent ha posposat la investidura en espera de més seguretats. Com que no es pot referir a les jurídiques deu parlar de la seguretat i resistència dels llums del Parlament. A la tarda, ningú no trobava Puigdemont, ni aquí ni a Bèlgica. La Pimpinella Escarlata: l’espadatxí invisible, el protector d’innocents i l’enemic públic número u en l’Època del Terror... a França.