OPINIÓ
31 gener 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

El desprestigi dels jutges

MIQUEL RIERA
Els pocs juristes, jutges i fiscals discrepants de les barbaritats judicials resten silenciats, si no desapareguts

Si fos jutge o fiscal estaria ben enfadat ara mateix. Indignat, sobretot, amb la manera com determinats jutges o fiscals estant interpretant i aplicant la llei en els diferents casos oberts en el procés català. Interpretacions i aplicacions esbiaixades de la legislació que permeten ara mateix a l’Estat mantenir presos polítics o perseguir persones i entitats per motius i acusacions que, en qualsevol altra democràcia consolidada, no tindrien el més mínim recorregut. Són especialment denunciables en aquest sentit les actuacions d’alguns fiscals i jutges donant crèdit o, fins i tot, perseguint de motu proprio mestres, professors, tuitaires o activistes polítics per suposats delictes d’odi fruit de la imaginació d’agents de la Guàrdia Civil o de la Policia. Bé farien tots plegats de dedicar-se a perseguir els veritables delinqüents i no pas aquells que s’han limitat a expressar lliurement la seva opinió. L’últim cas, el de l’exdiputat de Junts pel Sí Germà Bel, perseguit per la fiscal en cap de Barcelona per uns tuits en què criticava les actuacions policials després de l’1 d’octubre.

La resolució d’aquest dissabte del Tribunal Constitucional dictant mesures cautelars per condicionar la investidura de Carles Puigdemont al Parlament –que ahir van aconseguir el seu efecte, intimidant el president Torrent amb el conseqüent ajornament del ple– també hauria de fer caure la cara de vergonya a molts juristes. De fet, alguns no se n’han estat de titllar de barbaritat i bogeria que l’alt tribunal s’hagi atrevit –d’altra banda sense que en tingués una petició expressa de ningú, ni del mateix govern del PP– a passar pel damunt de les atribucions de la mesa del Parlament. Malauradament, però, aquests alguns són ben pocs i els juristes, jutges i fiscals discrepants resten silenciats, si no desapareguts. És el que passa sovint a les dictadures, fins i tot en aquelles disfressades de democràcia com l’espanyola, que la discrepància en determinats sectors es paga molt cara. Que us ho expliquin, si no, l’exjutge Elpidio Silva o l’antic assot d’independentistes Baltasar Garzón.