ECONOMIA
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 31 gener 2018 2.00 h

ANÀLISI

 

ESTEVE VILANOVA

El Tribunal Constitucional

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT
‘The Guardian’ situa l’Estat al costat d’Al-Assad i Maduro, perquè no resol el conflicte de Catalunya

El primer escàndol amb repercussions econòmiques de les sentències del Tribunal Constitucional l’hem d’anar a buscar al desembre del 1983, quan va desestimar un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup Popular contra el decret llei d’expropiació de Rumasa de data 23 de febrer del 1983. Aquella sentència, si som capaços d’abstreure’ns del personatge José María Ruiz-Mateos, va ser un despropòsit tan gran que va fer remoure tots els fonaments econòmics i de dret del país per la por que generava la manca de seguretat jurídica. Malgrat aquesta expropiació, pròpia d’un acte totalment autoritari, el govern de Felipe González va pressionar al màxim el TC perquè sentenciés a favor de l’expropiació. La sentència es va fer amb sis magistrats a favor i sis en contra, i només pel vot de qualitat del president Manuel García Pelayo es va decidir la constitucionalitat.

L’escàndol va ser tan gran que el president del TC va marxar a l’Argentina, on va morir. El grup Rumasa va ser un botí per a molts amics dels socialistes, amb la venda d’empreses com Galerías Preciados al veneçolà i amic de Felipe González, Diego Cisneros, per 750 milions de pessetes. Tres anys després el grup Cisneros venia les accions al britànic Mountleigh per 30.600 milions de pessetes, unes plusvàlues properes al 10.000%.

Des de fa un temps, el govern del PP també utilitza el TC per fer política o per fer la política que ells no volen fer contra Catalunya amb un abús d’un frau de llei com és el recurs d’inconstitucionalitat. Aquesta setmana l’han tornat a posar a prova fins a l’extrem presentant un recurs preventiu contra la convocatòria del Parlament per la investidura del president Carles Puigdemont. Un recurs que el Consell d’Estat, amb una resolució totalment inusual, tombava i malgrat això Rajoy el va portar al TC. En principi les informacions es decantaven pel fet que el TC tampoc no acceptaria el recurs, però hem sabut que diverses trucades de membres del govern als magistrats del TC van forçar un acte que la gran majoria dels professors de dret constitucional diuen que no és ajustat a dret puix que és política i no s’empara en cap fonament jurídic. Fins i tot el mateix TC ha hagut de justificar-se fent públic que les seves mesures eren per evitar malmetre la intenció de govern espanyol. Joaquim Uría, exlletrat del TC, deia en saber la sentència: “Aquí la Constitució no la compleix ni el TC”, i raó no li’n faltava.

No és estrany que amb aquests exemples impropis d’un estat de dret sovint a benefici de la política del govern i amb els fets violents de l’1-O que va veure tot el món quan les forces de seguretat espanyoles –Policía Nacional i Guàrdia Civil– atonyinaven persones pacífiques de totes les edats, el prestigi internacional de l’Estat espanyol hagi quedat molt malmès fins al punt que el diari britànic The Guardian ha posat el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, a la mateixa llista del president de Síria, Baixar al-Assad; el president de Veneçuela, Nicolás Maduro; el ministre d’Afers Exteriors de Rússia, el govern de Myanmar o els mitjans de comunicació de la Xina.

I tot això passava mentre gran part dels líders de l’Ibex 35 i el ministre Luis de Guindos i el mateix Alfonso Dastis acompanyaven el rei d’Espanya al Fòrum de Davos, un fet insòlit i gens propi d’un rei constitucional, per tal de neutralitzar davant de tots els grans inversors i compradors de deute la mala imatge de la marca Espanya i assegurar que les polítiques emprades a Catalunya persistiran.

Aquesta manca de separació entre els tres poders a Espanya ja ve de lluny, recordem que Alfonso Guerra va dir que Montesquieu –el promotor precisament de la separació dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial– “havia mort”. La connivència entre poders i la lentitud de la justícia amb els grans casos de corrupció són factors gens atractius per als inversors internacionals que han de comprar deute espanyol.