OPINIÓ
31 gener 2019 2.00 h

VUITS I NOUS

L’infern

MANUEL CUYÀS
“On con­du­eix el judici dels pre­sos polítics que ara començarà?

L’infern? “L’infern són els altres”, va dir Jean-Paul Sar­tre en un moment d’alta auto­es­tima per­so­nal. Els altres: vostè, jo. El que passa és que quan vostè i jo repe­tim la frase, Sar­tre queda inclòs entre els infer­nals i vostè i jo en som exclo­sos. El filòsof ja hi devia comp­tar, i d’aquí la gràcia de l’asse­ve­ració. Remeno antics papers de Joan Fus­ter que em sug­ge­rei­xen aques­tes coses. Fus­ter deia que ell es decla­rava agnòstic “per no exa­ge­rar”. Com sigui, el nos­tre Vol­taire de Sueca va escriure molt sobre Déu, sobre la trans­cendència, sobre cape­llans lite­rats o no... També va dir algu­nes coses sobre l’infern.

L’infern és una gran cre­ació, sigui de Déu o dels homes. Si l’infern no són “els altres”, desit­gem que “els altres”, molts “dels altres”, en siguin merei­xe­dors. Com que la justícia humana ens sem­bla sovint insa­tis­factòria i ine­ficaç a l’hora de jut­jar “els nos­tres deu­tors” con­fiem que al tri­bu­nal d’última instància de l’altra vida els errors siguin cor­re­gits. Al cel, la con­tem­plació de Déu que­darà com­ple­men­tada per una altra satis­facció, no sé si més intensa: veure com patei­xen les inclemències del foc etern els que en aquesta vall de llàgri­mes ens han fet la llesca i no hi han obtin­gut la sanció que al nos­tre parer es merei­xien. Penso en dic­ta­dors, en assas­sins en sèrie o no, en lla­dres d’objec­tes mate­ri­als i també o sobre­tot espi­ri­tu­als: depre­da­dors de l’ànima de la gent i dels pobles.

Després hi ha els jut­ges. Ara mateix uns man­te­nen al pur­ga­tori de la presó uns polítics que nosal­tres con­si­de­rem que no han fet res repro­va­ble que com­porti la seve­ri­tat. L’Església fa anys que va des­man­te­llar el pur­ga­tori. La justícia no ha estat tan mise­ri­cor­di­osa i el manté en forma de presó pro­vi­si­o­nal. El pur­ga­tori no era un local afa­ble. S’hi cre­mava amb menys gra­du­ació que a l’infern en espera d’entrar al cel amb tots els drets una vegada “pur­gats”, d’aquí el nom, alguns delic­tes i fal­tes que no merei­xien a ulls de Déu més pena. Del pur­ga­tori s’anava al cel, doncs. L’infern no hi era pre­vist. A l’infern s’hi acce­dia sense dila­ci­ons. La presó pro­vi­si­o­nal, on con­du­eix? Tot­hom dona per fet que la sentència del judici que ara s’ha de cele­brar està dic­tada o que, si no ho està, serà dura. Con­du­eix a l’infern. Els jut­ges que faran la con­ducció, quan seran repro­vats i san­ci­o­nats? A l’altra vida? Uns diuen que seran matèria del Tri­bu­nal de Drets Humans euro­peu. Tot són tri­bu­nals. Déu es reserva pre­si­dir-ne un, el dia del Judici Final. La Unió Euro­pea de la qual depèn el Tri­bu­nal és una cons­trucció cris­ti­ana que té dotze estre­lles sobre un cel blau a la ban­dera. Són les estre­lles que acom­pa­nyen la ico­no­gra­fia de Maria, Mare de Déu, inter­ces­sora nos­tra,..

L’infern són els altres, uns altres. Vostè i jo, no.