Promeses en fals de David Cameron

La Gran Bretanya, que sempre ha flirtejat amb la idea de sortir de la Unió Europea, té ara el dilema de definir-se en el referèndum que el primer ministre David Cameron ha de convocar en compliment de la promesa electoral contreta durant la campanya. El referèndum encara no té data –a tot estirar s'ha de fer el desembre del 2017– però sí que té pregunta: “Hauria el Regne Unit de continuar sent membre de la Unió Europea?” Cameron, màxim governant del país menys europeu d'Europa, va fer aquesta picada d'ullet als votants euroescèptics quan les enquestes l'allunyaven de la majoria absoluta. Ara que torna a governar –segurament amb una comoditat que ni ell s'esperava–, es veu obligat a posar a la corda fluixa la permanència en un club que, malgrat els estira-i-arronsa permanents, li garanteix una unitat de mercat de la qual no és fàcil prescindir-ne.

Cameron és un addicte a les promeses electorals, encara que després no sigui massa conseqüent amb els compromisos adquirits. Només cal veure fins a quin punt ha refredat les expectatives d'autogovern projectades sobre Escòcia durant el referèndum per a la independència, que finalment es va decantar contra la secessió. Cameron, que durant aquella campanya va festejar els escocesos subratllant els avantatges de mantenir-se sota el paraigua britànic, ara recula i anuncia que ni hi haurà autonomia fiscal ni tampoc un segon referèndum. En contra seu, però, hi ha el pes adquirit al parlament britànic pel partit independentista escocès. Cameron ha revalidat el govern però cada dia és més clar que el front europeu i les aspiracions sobiranistes d'Escòcia li poden amargar la victòria.