Excavant

La Vanguardia en català | 31/05/2015 - 00:00h


Pedro Nueno


Feia temps que no passava per les excavacions de Catalina, ja ho saben, aquella illa de l'Arxipèlag Patreuro, situat entre l'Oceà Atlètic i el Mar Intermediari, en la qual fa 3.000 anys hi va haver una civilització. Vaig fer una conferència en l'extraordinari congrés internacional d'ANEPF (associació per a l'automedicació a Espanya) amb 400 persones de tot el món que va tenir lloc a la zona de Diagonal Mar i, en tornar, vaig passar per les excavacions, per parlar amb el professor Onesone, l'americà que dirigeix l'excavació, i veure els nous mosaics. Per cert, hauríem de fer molta atenció a l'automedicació i estimular-ne el creixement. Amb l'envelliment de la població i els avenços de la farmàcia i la medicina, cap de les dues no són sostenibles financerament si no utilitzem més eficientment els nostres metges, no ens involucrem més en la nostra pròpia cura i no facilitem l'accés directe, organitzat i responsable als productes farmacèutics.

Onesone estava desconcertat. Segons ell, els catalins de la capital de l'illa van decidir que els calia una fada. Em va dir Onesone que, pel que ell veia als mosaics, Catalina estava millorant, però tenia molts problemes. Hi havia molts esclaus alliberats, sense amo, i, per tant, sense menjar. Molts petits mercaders i artesans necessitaven fustes, barres, martells, carros, galeres, però els usurers no els prestaven piastres encara que ells les pensaven tornar. Els usurers estaven disposats a prestar als faraons o als visirs, però no als petits mercaders o artesans. L'Imperi Patreuro havia maltractat els curanderos i els filòsofs que ensenyaven els seus infants, en va alliberar molts i els va deixar, doncs, sense menjar. Hi havia esclaus catalins a la capital de l'illa vivint en coves que no eren seves i havien de pagar piastres per poder-s'hi estar, però com que els havien alliberat i no trobaven amo, no tenien piastres i els feien fora de les coves. Els catalins veien tots aquests problemes i pensaven que només es podien resoldre amb una cosa màgica i per això buscaven una fada que fes el miracle encara que sabien que no era fàcil. Algun filòsof deia que la situació de la capital de Catalina exigia que vinguessin esclaus d'altres illes d'imperis llunyans a visitar-la, i això requeria tenir un port molt bo. Els esclaus que visitaven la capital de Catalina s'emportaven àmfores, joies, sandàlies, capes i moltes coses que els agradaven. Si hi havia bona mar, les galeres anaven ràpides i coincidien moltes al port, i en baixaven molts esclaus d'altres imperis, però a alguns catalins els molestava que passessin davant de les seves coves i hi veien un problema. Els que escrivien papirs exageraven els problemes de Catalina i això feia que alguns artesans d'altres països no vinguessin a produir els seus artefactes a Catalina, tot comprant esclaus i donant-los menjar. Això era un problema més de Catalina.

Onesone no entenia que la solució de tota aquesta complexa problemàtica de la capital de Catalina hagués de ser un miracle. Com a bon americà pensava que els catalins s'havien de posar a treballar de valent, recolzats en molts dels seus aspectes positius per resoldre els seus problemes, més que no pas confiar en miracles o en la màgia. Li vaig preguntar si confiar en una fada havia de ser necessàriament un error. Es va quedar pensant i em va dir: "potser podria ser un avantatge; sempre que la fada no s'enganyi. Si tot dirigint aquest esforç l'ada es pot ajudar amb algun petit miracle no estaria malament". En aquell moment van acabar de netejar un mosaic i es veia que ampliaven el port de Catalina, els paletes feien més coves, es veien tallers nous d'artesans d'imperis llunyans i la fada continuava al tron de la capital de Catalina.