POLÍTICA
BARCELONA - 31 maig 2016 2.00 h

El cost de les sentències del Constitucional

 El projecte de pressupost de la Generalitat ha hagut de renunciar a 795 milions d'ingressos per l'anul·lació de tributs per part del TC

 El govern lamenta que si es complís la llei d'estabilitat es podria gastar uns 1.300 milions més

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

Les sentències del Tribunal Constitucional contra lleis i decrets catalans no tan sols tenen costos socials o de laminació de l'autogovern. Se'n pot avaluar també el preu pel que fa a la recaptació que es deixa de percebre pels impostos propis anul·lats els últims anys arran de recursos del govern de l'Estat. Segons estimacions del govern, el projecte de pressupost per al 2016, que es va presentar dimarts passat perquè es tramités al Parlament, ha hagut de renunciar a 795 milions per aquest concepte, del qual la CUP ha fet cavall de batalla, ja que exigeix que es reincorporin, com a mostra de desobediència, per donar el sí als comptes.

El Departament d'Economia creu que enguany hauria recaptat uns 688 milions per l'impost sobre dipòsits bancaris, aprovat pel govern en decret el 2012 i pel Parlament en llei el 2014, i que va ser anul·lat el juny passat pel TC. El govern espanyol, això sí, en va crear un altre d'idèntic cedit a les comunitats, si bé a un tipus molt menor, del 0,03%, únic per a totes, pel qual la Generalitat estima que percebrà uns 60 milions enguany, sí incorporats al pressupost. També s'hi inclouen els 30 milions que calcula rebre de dues figures més suspeses cautelarment, en espera de sentència: els impostos sobre habitatges buits i sobre els operadors de comunicacions electròniques, que vol fomentar la producció audiovisual.

En canvi, el pressupost no inclou els 59 milions que s'esperava obtenir de l'impost sobre les nuclears anul·lat a l'abril (tot just es recuperaran uns 300.000 euros per la reimplantació a la llei d'acompanyament d'un impost de protecció civil que ja havia existit sobre instal·lacions de producció elèctrica) ni els 109 milions que s'haurien pogut obtenir de la taxa de l'euro per recepta, bandejada per una altra sentència del maig del 2014.

Dèficits esbiaixats

En tot cas, els dictàmens de l'alt tribunal no són l'únic condicionant que el govern denuncia que limita el pressupost, ja que també s'ha queixat de la distribució “esbiaixada” dels límits de dèficit per part de l'Estat. El projecte de pressupost compleix amb el 0,7% permès per a enguany, fet que equival a poder finançar amb deute fins a 1.490,5 milions d'ingressos, però el govern sosté que la suma podria ser molt més alta, l'1,31%, si es complís la llei d'estabilitat pressupostària del 2012, que establia que la reducció del dèficit a partir de llavors es distribuiria en funció del repartiment del dèficit estructural a tancament del 2011, i el percentatge es va situar en el 41,4% per al conjunt de les comunitats. Segons això, el govern hauria pogut incloure uns 1.300 milions més d'ingressos en
el pressupost, a finançar igualment amb deute. Fins i tot si es fes cas de les recomanacions de l'autoritat fiscal independent creada per l'Estat el 2013 per controlar la reducció del deute, l'objectiu de dèficit raonable per a la Generalitat seria de l'1% el 2016. O sigui, que es podria gastar uns 640 milions més.

Cobrir baixades d'IRPF

En ple debat sobre la reducció del tram autonòmic de l'IRPF, la comparació amb els possibles ingressos que les sentències del TC han escombrat resulta sagnant. Una simple hipòtesi: abaixar dos punts i mig, del 12% actual al 9,5% en què el tenen situat la majoria de comunitats (vuit de les de règim comú, com Madrid, les Balears o Galícia), el tipus del tram autonòmic de l'IRPF a les bases imposables més baixes, les inferiors als 17.707 euros (tot i que se'n veuria beneficiat tothom, ja que les superiors a aquesta suma també pagarien per aquest tram al nou tipus rebaixat), suposaria a la Generalitat deixar d'ingressar uns 516 milions cada any, segons un detallat estudi del Departament d'Economia i Hisenda, que ha analitzat fins a 36 simulacions diferents. És a dir, una quantitat assumible amb escreix si l'Estat hagués permès cobrar l'impost sobre dipòsits bancaris, com exemplificava fa unes setmanes el vicepresident Oriol Junqueras a Sabadell.

Després que el president Carles Puigdemont donés per feta dijous a Sitges, davant dels empresaris, la rebaixa de l'IRPF
a les “rendes baixes”, que, això sí, no tindria efectes per a les arques catalanes fins al 2019, data de la liquidació dels comptes del 2017 segons el sistema actual, s'ha entrat en una setmana clau per a l'aprovació del pressupost, almenys perquè en pugui continuar el tràmit parlamentari. I en la negociació amb la CUP caldrà aclarir no tan sols si s'inclouen els tributs suspesos com a ingrés, sinó a quant puja, a qui s'aplica i, arribat el cas, com es compensa la rebaixa fiscal anunciada.

Més fins a 36.000 euros

Tal com es veu al gràfic, les bases imposables catalanes de fins a 36.000 euros, que suposen el 90% del total i són precisament el col·lectiu a qui Junqueras va anunciar divendres que vol abaixar impostos, són les que més paguen de totes les comunitats de l'Estat. A partir d'aquí, la línia es veu sobrepassada per altres territoris, i fins i tot a partir de 90.000 euros queda per sota de la mitjana. A les bases imposables altes, a partir de 120.000 euros (cal recordar que això no és la renda total,
ja que se'n poden deduir aspectes com el mínim exempt o els fons de pensions), Catalunya és entre els territoris on es paga menys, sols superada pel País Valencià, la comunitat de Madrid i Galícia.

Des dels sectors afins a ERC, s'ha aprofitat per reclamar un augment tributari a les rendes altes, si bé en les últimes setmanes, arran d'un pacte entre Puigdemont i Junqueras, s'ha aparcat la reivindicació, almenys en públic. I és que els sectors de CDC no s'han cansat de repetir que a les rendes altes no se'ls pot apujar més la pressió fiscal, recordant que el sistema tributari s'ha d'analitzar en conjunt, i que per tant cal afegir-hi també el que aquest segment paga d'impost de patrimoni, el tipus més alt de l'Estat. “Si comparem els tipus efectius entre comunitats amb criteris de tipus de renda real, paguem més que cap altra, i això és cert en tots els nivells de renda”, cloïa Puigdemont a Sitges.

1.298,8
milions
d'endeutament extra podria assolir el govern si el límit pugés fins a l'1,31%, i complís la llei d'estabilitat.
1.490,5
milions
d'ingressos s'inclouen en el pressupost, a finançar amb deute, segons el 0,7% màxim fixat per l'Estat.
638,8
milions
d'endeutament extra podria assolir el govern si el límit fos de l'1%, com diu l'autoritat fiscal independent.

Cobrat el FLA del primer trimestre

El Ministeri d'Hisenda va fer efectiu ahir el pagament, directe a proveïdors i entitats locals catalanes, de 172,7 milions corresponents al primer trimestre del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). La mesura s'havia endarrerit perquè ha calgut esperar que els territoris elaboressin plans d'ajust en funció del nou objectiu de dèficit, del 0,7%
el 2016, tot i que la quantitat rebuda, tal com van subratllar des de la Generalitat, encara correspon al 0,3% del dèficit que hi havia concedit quan es van fer els càlculs. Per tant, han fet notar que falten més de 200 milions del primer trimestre i no saben quan i com es cobraran.