POLÍTICA
MADRID - 31 juliol 2018 2.00 h

Confirmada la suspensió dels diputats a la presó

 El Suprem avala la pretensió de Llarena de llevar l’acta a Junqueras, Turull, Sànchez, Rull i Romeva

REDACCIÓ - MADRID

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem va confirmar ahir la suspensió com a diputats dels cinc parlamentaris en presó preventiva, una situació que també afecta Carles Puigdemont, a l’exili belga. El tribunal desestima els recursos formulats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Raül Romeva i assenyala que la mesura “no és fruit d’una decisió discrecional” de l’instructor, Pablo Llarena, sinó que està prevista a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que preveu que una vegada el processament sigui ferm i es decreti la presó preventiva per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”, el processat que ostenti un càrrec públic quedarà “automàticament suspès” en el seu exercici mentre duri la situació de presó.

En l’apel·lació, els cinc empresonats van argumentar que la menció a “individus rebels” que fa la llei no se’ls pot aplicar en no haver actuat en el marc de bandes armades o activitats terroristes. La sala, però, estableix que l’article no es refereix únicament als delictes de rebel·lió comesos per bandes armades i recorda que els fets són de tal gravetat que “pretenien, amb l’auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials no només d’Espanya, sinó de la Unió Europea”. És a dir, avala el relat fictici de Llarena sobre tumults i violència.

Sobre l’alteració de la majoria parlamentària, el Suprem considera “injustificats” els retrets dels processats a Llarena en el sentit que el plantejament de l’instructor “està molt allunyat de qualsevol pretensió d’indicar al Parlament quina ha de ser la seva actuació”. Els afectats han deixat de cobrar com a diputats.

D’altra banda, Junqueras i Romeva van demanar ahir la recusació de cinc dels magistrats de la sala que jutjarà l’1-O: Manuel Marchena (president), Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral. Els dos presos polítics posen en dubte la seva imparcialitat. “Podrien existir elements per sospitar que els valors, creences i ideologia dels magistrats integrants de la sala d’enjudiciament podrien trobar-se en col·lisió amb els dels processats fins al punt d’afectar a la imparcialitat dels jutjadors”, defensa l’escrit de l’advocat Andreu van den Eynde.

El TSJC avala el llaç groc en edificis públics

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat un recurs presentat per l’associació Aixeca’t-Levántate contra la Generalitat; el president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, per haver permès que en organismes i edificis públics, així com també en la indumentària d’alguns empleats i càrrecs públics i vehicles de la Generalitat, hi hagi “signes de caràcter polític com llaços grocs, cartells amb peticions de llibertat de presos polítics, fotos de polítics en presó preventiva” o “reivindicacions polítiques a favor de la república catalana”.

El tribunal declara la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu presentat per “falta de legitimació activa” de l’entitat. L’associació s’emparava en la protecció de drets fonamentals, però la Generalitat va demanar que no s’admetés a tràmit per “falta de legitimació activa” del recorrent. La fiscalia va considerar que el que demanava l’associació tenia un “interès general i legítim”. En canvi, la sala contenciosa administrativa del TSJC cita sentències del Suprem per rebutjar el recurs i dona la raó al govern.