POLÍTICA
MADRID - 31 juliol 2018 2.00 h

Casado i l’as al Senat del 155

 El líder del PP pot imposar a la cambra alta l’article que suspèn l’autogovern i dur Sánchez a obeir-lo

 Els populars hi tenen majoria absoluta amb el 33% dels vots

DAVID PORTABELLA - MADRID

El diputat per Àvila Pablo Casado no és un senador perquè el seu escó és al Congrés, però l’actual sistema bicameral espanyol el converteix a ell en l’amo de facto del Senat. Després de la moció de censura que va desallotjar Mariano Rajoy de La Moncloa l’1 de juny i va enviar el PP a l’oposició d’un dia per l’altre, la cambra alta s’ha convertit en l’última trinxera dels populars, que es beneficien aquí d’una anomalia d’origen que atempta contra qualsevol proporcionalitat: amb només el 33 dels vots en les últimes eleccions espanyoles, el PP hi té el 62% dels senadors i hi gaudeix alhora d’una majoria absoluta amb la qual desafia el Congrés i el president espanyol.

Si durant el pujolisme l’expressió “la Bàltica s’ha glaçat” va fer fortuna com a descripció d’una situació bloquejada per la intransigència a Madrid, l’Estat espanyol viu ara una segona legislatura de dos anys dins el mandat iniciat per Mariano Rajoy el 2016 en què el Senat –sovint tan menyspreat com ignorat– té el poder de glaçar les millors intencions tant del president Pedro Sánchez com del Congrés. Una prova recent ha estat la falta d’acord per a l’aprovació de l’itinerari de dèficit i del sostre de despesa del 2019, que no va prosperar perquè Units Podem, ERC i el PDeCAT es van abstenir donant per fet que no valia la pena donar uns vots al que més tard seria vetat pel PP de Pablo Casado al Senat. El motiu: la llei d’estabilitat regala al Senat –i al PP que hi té una majoria impròpia dels percentatges– el poder de tombar l’itinerari de dèficit aprovat pel Congrés sense que més tard el Congrés pugui revertir aquest vet, com passa en la resta de lleis. “Si el govern fa els deures i elabora un nou sostre de despesa més ambiciós i ho acompanya d’una reforma de la llei d’estabilitat pressupostària perquè el Congrés pugui obviar el vet del Senat, és a dir, del PP, aleshores al setembre ERC pot canviar de posició”, apunta el portaveu d’ERC, Joan Tardà.

Si bé Casado no ha hagut ni tan sols de desenfundar l’amenaça de tombar res al Senat perquè ja ho han tombat abans els teòrics aliats de Sánchez al Congrés, el líder del PP es guarda una bala de plata fins al 2020: la reedició de l’article 155 contra l’autogovern català. “Si el govern de Pedro Sánchez segueix contemporitzant i prestant-se al xantatge dels secessionistes, el PP sol·licitarà l’aplicació d’un nou 155 i a més garantint que, quan arribi al Senat, tindrà els vots suficients només amb el nostre partit”, repeteix Casado en cada aparició des que va ser entronitzat com a successor de Rajoy. El nou líder del PP sap que la seva majoria al Senat li regala un escenari diabòlic: que sigui el PP com a partit de l’oposició el que imposi a la cambra alta una intervenció que no ha d’executar tot desafiant Sánchez a ser-ne el braç executor.