EDITORIAL
31 agost 2015 2.00 h

Sense cap novetat a Espanya

La principal carència d'Espanya, allò que fa que no només molts catalans sinó també molts espanyols se'n desentenguin, és que no té cap projecte il·lusionant que vagi més enllà de la propaganda i d'explotar els tòpics més tronats aplegats en una anomenada marca Espanya morta d'inanició. Veient la falta d'idees motivadores que apostin pel futur per crear un país on tothom se senti còmode, els principals líders han de recórrer a la tàctica de sempre: invocar grans principis que no volen dir res perquè s'han desgastat a còpia d'utilitzar-los només quan arriben les eleccions per oblidar-los ràpidament un cop passen.

Els governs d'Espanya no poden oferir res a Catalunya perquè Espanya depèn en gran part de les aportacions econòmiques del nostre país, i qualsevol concessió suposaria empobrir-se i disposar de
menys recursos per fer i desfer. En vista de la impossibilitat d'oferir res concret, que seria l'argument democràtic per contrarestar l'independentisme, els principals partits espanyols han respost des de fa mesos amb un repertori limitat: l'amenaça, la por, negar als catalans la capacitat per saber el que els convé i, des d'ara, l'ús dels recursos de l'Estat per iniciar una guerra bruta.

Ara, Mariano Rajoy continua encastellat. No vol sentir a parlar d'independència. Felipe González, després d'insultar i ofendre, ofereix diàleg i pacte. Sí, però quin pacte? Als catalans, ja fa molts anys que ens enganyen perquè ara caiguem en aquesta trampa fàcil. Si el socialisme espanyol té una oferta concreta, no genèrica, que l'exposi. I si no que actuï com un partit que va néixer democràtic i republicà, i que deixi decidir en llibertat.