Església i independència

La Vanguardia en català | 31/08/2015 - 00:00h


Josep Miró i Ardèvol


Una qüestió fonamental roman en la incertesa. Quin tracte cons­titucional tindria la religió en una Catalunya independent? La pregunta és necessària donats els precedents.

El cap de llista de Junts pel Sí va acusar Benet XVI de promoure actes criminals, i intentà que el Parlament Europeu el condemnés. Acèrrim partidari del laïcisme de l'exclusió, i de la liquidació de l'escola concertada, representa les mateixes posicions d'IC. Esquerra manté una actitud semblant, mentre l'aliat necessari, la CUP, propugna a Barcelona la supressió dels noms religiosos dels carrers. Són antecedents inquietants.

Queda CDC. Sí, però fa anys que no és garantia. Només cal recordar alguns fets. Un és la declaració dels bisbes catalans (http://bit.ly/1PDLUwF) sobre els Principis Rectors de l'Estatut d'Autonomia. En ells es proclama la ideologia de gènere com a matriu de la nostra societat. I fa poc s'ha reblat el clau amb una llei, que en nom de la igualtat de la dona, imposa aquella ideologia. És equivalent a raonar que per protegir els treballadors cal assumir el marxisme. La negativa a legislar una llei contra tot tipus de discriminació, i limitar la protecció a les persones GLBTI és una altra arbitrarietat ideològica. Per què no protegir també la gent de més de 50 anys, l'immigrant, el pobre i el gitano? Són a més lleis coactives sense parangó al món. CDC n'ha estat la coautora entusiasta. Ha abonat sens falta les subvencions a les clíniques avortistes, mentre no es paga a les farmàcies, i es retallen prestacions vitals. Sota el Govern d'en Mas s'ha continuat permetent l'exclusió de la classe de religió en moltes escoles públiques, vulnerant l'obligació legal d'oferir-la.

Formo part del Consell Pontifici pels Laics, nomenat per Benet XVI, i després per Francesc, i des d'aquest observatori mundial he de dir que em resulta difícil trobar tanta bel·ligerància, fora dels països on existeix alguna mena de discriminació estatal. Avui disposem d'un marc constitucional fonamentat en l'aconfesionalitat, que no laïcisme, de l'Estat, el reconeixent positiu i la col·laboració amb les confes­sions religioses, amb una referència explícita a l'Església Catòlica, i el dret dels pares a l'educació moral i religiosa dels fills, principi del qual emana l'escola concertada. Tenim dret a saber quins canvis faria Junts pel Sí a aquesta regulació en una Catalunya independent.