POLÍTICA
MADRID - 31 octubre 2017 2.00 h

Canvi sobtat de plans?

 Els mateixos dirigents del PP que fa vuit dies suggerien un 155 ‘sine die’, afirmen ara que Rajoy no ha improvisat i que el 21-D s’ha fet per “descol·locar” els independentistes i demostrar que no han entrat a la Generalitat per quedar-s’hi

 Pressions del món econòmic i de la UE poden haver-lo forçat a escurçar els terminis d’implantació

MONTSE OLIVA - MADRID
El missatge de duresaque s’ha enviat a l’elector del PP contrasta amb el que es vol traslladar a Catalunya

Descol·locar l’independentisme. Aquest és l’únic argument que, públicament, posa sobre la taula el PP per justificar que Mariano Rajoy convoqués eleccions pel 21 de desembre. Els conservadors consideren que la decisió del president espanyol desmunta els plans d’ERC i el PDeCAT d’usar una eventual eternització de l’aplicació del 155 per recuperar espai polític entre una ciutadania que a hores d’ara veuen “frustrada” per la manca d’efectes de la proclamació de la República. Sense temps per recuperar un discurs “coherent” cap a un votat entre “enfadat i decebut” i sense esma per reaccionar amb una altra decisió que no sigui participar en els comicis, el PP aplaudeix ara el canvi de criteri de Rajoy amb el mateix entusiasme que fa vuit dies es felicitaven quan la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría suggeria que la intervenció podia allargar-se més enllà dels sis mesos.

Tant és així, que el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, que ahir es vantava, precisament, de l’efecte que el 21-D ha tingut entre els independentistes –“Estan desconcertats perquè ara tindran unes urnes de veritat, no del tot a 100”– és el mateix que fa només una setmana, en una entrevista al Huffingtonpost, no descartava un 155 sine die adduint que si bé l’horitzó final de l’aplicació eren les eleccions, no calia precipitar-se. “El procés exigeix tenir normalitat democràtica i institucional i com més calma social, millor... Es necessita temps”, reblava, fent bona la tesi generalitzada en el PP que l’Estat havia d’irrompre en les institucions per “normalitzar-les”, però també “per fer net”, i que això no es podia fer en quatres dies. No es tractava, doncs, de l’operació “poc invasiva” i curta en el temps que havia venut el PSOE abans que el Consell de Ministres aprovés les mesures.

Prèviament, el govern espanyol i el PP havien anat creant un clima procliu a inculcar aquesta teoria, demonitzant alguns dels pilars clau: els Mossos o les ambaixades, però també l’escola i els mitjans de comunicació públics –“adoctrinen”; “inculquen l’odi a Espanya”, exclamaven– amb l’objectiu que anés calant la idea que l’Estat s’instal·lava a Catalunya amb temps suficient per capgirar el sistema educatiu i els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. I, en general, per desmuntar les actuals estructures de l’autogovern.

Què ha canviat, doncs, en una setmana perquè el PP modifiqui radicalment el discurs? Alguns analistes conclouen que, efectivament, l’efecte sorpresa introduït per Rajoy en l’anunci de les mesures impedeix a l’adversari polític que la societat tingui temps a digerir la proclama del Parlament de divendres passat, ja que, en un tres i no res, tothom es trobarà immers en un procés de precampanya; obligant els actors polítics a modificar estratègies a corre-cuita. Però hi ha qui assegura que no han estat les pressions de Pedro Sánchez per avalar el 155 exigint que convoqués eleccions al gener les que han influït en el president espanyol. Hauria estat el món empresarial i, sobretot,l’establisment europeu els que li han insinuat que si bé tenia via lliure per aplicar el 155, la situació s’havia de resoldre ràpidament per evitar que la crisi entre Catalunya i l’Estat interferís en els indicadors econòmics, que acabés “contaminant” altres territoris de la UE i que el malestar social esdevingués crònic, amb el consegüent temor a aldarulls i a escenes com les de l’1-0.

Així, malgrat l’aparent canvi de criteri en només cinc dies, els populars asseguren ara que Rajoy no ha improvisat, sinó que ho tenia tot calculat. Conclouen que mentre al començament de la setmana l’objectiu era enviar missatges de duresa, d’intransigència i suggerir que un cop instal·lats s’hi quedarien tant com poguessin –“Calia dir a l’electorat conservador irritat amb Rajoy que l’a por ellos era de debò”, emfasitzava un càrrec del PP– amb la sorpresa del 21-D, el missatge ja era només per a Catalunya. “Allà, en canvi, s’havia de combatre la teoria que l’objectiu és fulminar l’autogovern. Una operació ràpida perquè no puguin dir que volíem temps per desmuntar-ho tot”, concloïa el mateix dirigent.

“Ni alegria ni satisfacció”
Fernando Martínez-Maíllo assegurava ahir que el 155 no és una mesura agradable d’executar. No produeix “ni alegria, ni satisfacció”. “Ho hem fet perquè no quedava més remei.” Les seves afirmacions contrastaven, si més no, amb la llarga ovació i les mostres d’entusiasme amb què es va rebre Rajoy a l’executiva, semblant a la que li van dedicar els senadors la setmana passada.