OPINIÓ
JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA - 31 octubre 2017 2.00 h

A LA TRES

“«Más dura será la caída»”

JOAN RUEDA - JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA
“L’‘a por ellos’ policial ha passat al terreny judicial

No els sorprengui el titular en castellà d’aquest article, idioma que, com a fill de la immersió lingüística, domino més que el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, el català, com va quedar palès en la carta que va enviar diumenge als Mossos. Aquest titular és la reproducció exacta de la frase que José Miguel de la Rosa va posar a l’assumpte del document en què va redactar la nota de premsa per enviar als mitjans les dues querelles per rebel·lió contra el president i el govern i la mesa del Parlament. José Miguel de la Rosa és fiscal, treballa a la secretaria tècnica de la fiscalia general de l’Estat i es va presentar, des del sector progressista, per substituir Manuel Moix. El títol de l’assumpte del document és una mostra més que l’a por ellos policial, que va acabar com va acabar l’1-0, també s’ha instal·lat al terreny judicial donant la raó, per cert, a les veus que des del govern belga posen en dubte que Carles Puigdemont, la resta del govern o els membres sobiranistes de la mesa tinguin un judici just.

Les mateixes querelles presentades ahir ja traspuen aquest dubte. D’entrada, el delicte de rebel·lió, segons el mateix ponent del PSOE en la reforma del Codi Penal del 1995, Diego López Garrido, no existeix sense violència. I aquí comença el show. Pel fiscal, i pel general Diego Pérez de los Cobos, el comandant del dispositiu policial de l’1-0, hi va haver violència desfermada. Les mares i pares que s’agrupaven a les escoles fent xocolatades mentre esperaven el dia de les votacions van actuar violentament. De fet, arriba a afirmar que hi havia els elements més violents del “grup rebel”. La cassolades també són exemples de violència... Ah, i De los Cobos ho té clar: la policia va emprar l’extrema violència com a resposta. I es queda tan ample.

El despropòsit de la querella és tan gran que defensa com a cosa negativa i que justifica que el cas es pugui jutjar al Tribunal Suprem –aplicant el 155 també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– el fet que es demanés una mediació de la UE, cosa que suposava “internacionalitzar la rebel·lió” o que assegura que el membre de la mesa Joan Josep Nuet va votar a favor de tramitar la llei de transitorietat, quan es va abstenir, i a favor de la DI, quan ho va fer en contra.