OPINIÓ
31 desembre 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

Imatges d’esperança

QUIM DOMINGO

La nació cata­lana fa anys que viu en una situ­ació anor­mal i injusta. No és nor­mal ni just que tin­guem un govern ele­git democràtica­ment a la presó o a l’exili. No és nor­mal ni just que un pre­si­dent del govern espa­nyol vin­gui a Cata­lu­nya a ofe­rir diàleg i que el mateix dia la fis­ca­lia (que depèn d’aquest govern) porti el govern català que està a la presó o a l’exili al Tri­bu­nal de Comp­tes per un valor de 8 mili­ons d’euros. No és nor­mal ni just que aquesta nació no pugui esco­llir lliu­re­ment el seu destí. No és nor­mal ni just que siguem trac­tats com una colònia en ple segle XXI per un estat que es diu democràtic. No és nor­mal ni justa la gravíssima repressió que rep la nació cata­lana de l’Estat espa­nyol. I podríem con­ti­nuar enu­me­rant anor­ma­li­tats i injustícies fins a l’infi­nit.

Davant tanta repressió i injustícia, el movi­ment inde­pen­den­tista sobre­viu com pot. Sovint deso­ri­en­tat i sense lide­rat­ges. Els seus líders natu­rals són a la presó i a l’exili. Sovint, fent plan­te­ja­ments poc rea­lis­tes, sovint divi­dits, encara que més en les for­mes que en el fons... però, mal­grat tot, sobre­viu. I fins i tot les enques­tes li pro­nos­ti­quen noves victòries elec­to­rals, tant en les muni­ci­pals com en les euro­pees. Per això, en moments tan com­pli­cats, vol­dria que l’última crònica de l’ any es fixés en aspec­tes i imat­ges posi­ti­ves i que por­ten un bri d’espe­rança.

Pri­mera imatge d’espe­rança. El dia 20 de desem­bre, el pre­si­dent Puig­de­mont; la secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, i la dipu­tada de la CUP Maria Sir­vent anun­cien a Gine­bra la pre­sen­tació, davant el comitè de drets humans de l’ONU, de les denúncies d’Oriol Jun­que­ras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Turull per vul­ne­ració dels seus drets com a dipu­tats, i de Puig­de­mont per haver-li impe­dit ser can­di­dat a la inves­ti­dura. Cal recor­dar que és una acció con­junta de Junts per Cata­lu­nya, Esquerra i la CUP. Això és uni­tat d’acció, no pas anar junts en unes llis­tes elec­to­rals.

Segona imatge d’espe­rança. La foto­gra­fia dels set pre­sos de Lle­do­ners. Hi són els de Junts per Cata­lu­nya, els d’ERC i el líder social Jordi Cui­xart. La foto­gra­fia és una imatge real de la bona entesa entre tots. Aque­lles veus interes­sa­des que par­len de divisió entre ells, perquè uns fan vaga de fam i els altres no, són pura mala fe. Sense cap dubte, és una imatge d’espe­rança.

Ter­cera imatge d’espe­rança. La pre­sen­tació que es va fer al Par­la­ment de Cata­lu­nya del mani­fest de més de 500 dipu­tats i exdi­pu­tats i pre­si­dents i expre­si­dents de par­la­ments euro­peus i regi­o­nals en suport de la pre­si­denta Carme For­ca­dell. El mani­fest demana la seva lli­ber­tat imme­di­ata i incon­di­ci­o­nal, i denun­cia la per­se­cució política a la qual està sot­mesa. L’ acte va estar pre­si­dit pel pre­si­dent Roger Tor­rent i els expre­si­dents Joan Rigol, Núria de Gis­pert i Ernest Benach. Una altra demos­tració d’uni­tat d’acció

Quarta imatge d’ espe­rança. La carta sig­nada pels pre­sos de Lle­do­ners, la Dolors Bassa i la Carme For­ca­dell. És una carta de sere­nor i fer­mesa. Una carta d’uni­tat estratègica, una carta on ens diuen que, davant el Tri­bu­nal Suprem, no renun­ci­a­ran, no capi­tu­la­ran i que no es ren­di­ran. Com d’orgu­llo­sos no ens hem de sen­tir de tenir uns líders com aquests. Amb per­so­nes com aques­tes no podem per­dre l’espe­rança i encara menys la lluita per a acon­se­guir la inde­pendència. Bon any 2019 a tot­hom, amb l’espe­rança que sigui l’any de la lli­ber­tat dels pre­sos i exi­li­ats i de la plena lli­ber­tat naci­o­nal.