OPINIÓ
31 desembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

El ‘Bona nit’ a Lledoners

ANNA PUIG
Pell de gallina veient milers de per­so­nes a Lle­do­ners can­tant el ‘Bona nit’

Avui és aquell dia en què es fa balanç de l’any i ens enviem els millors desit­jos per als pròxims dotze mesos. Com a país, no podem dir que el 2018 hagi estat per tirar coets. No ben bé. Hem supor­tat una repressió mai vista pels que no hem patit el fran­quisme. Pels que sí que l’han vis­cut, part de la melo­dia ja l’havien sen­tida. I en aquest con­text, el fei­xisme s’ha tor­nat a sen­tir molt còmode, exces­si­va­ment còmode. Però el més dur de tot ha estat veure com els líders inde­pen­den­tis­tes seguien a la presó o a l’exili, amb un judici encara per cele­brar-se, men­tre que d’altres, com ara els de La Manada, cam­pen pel car­rer mal­grat haver estat con­dem­nats. La balança de la justícia es decanta segons com li convé.

Aquest 2018, però, també ha estat un any de mol­tes emo­ci­ons. La gent al car­rer, per­se­ve­rant, mani­fes­tant-se pacífica­ment, anant a les pre­sons, de manera mul­ti­tu­dinària, tenint sem­pre molt pre­sents aquells que estan sent caps de turc. De les mol­tes imat­ges per recor­dar em quedo amb una de fa molt poc, exac­ta­ment del dia de Nadal. Milers de per­so­nes a Lle­do­ners can­tant una versió del Bona nit d’Els Pets, una balada dolça dedi­cada als que estan en cap­ti­veri. Posava la pell de gallina. Diu: “Com cada nit us diem bona nit, no us ren­diu mai perquè som aquí, la gent està forta, tos­su­da­ment alçada, no defa­lliu i us desit­gem molt bona nit.” Feia plo­rar però alhora et recon­for­tava. Aque­lla bar­reja de sen­ti­ments que ha estat el 2018.