OPINIÓ
JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT - 31 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

2018, un any per oblidar

JOAN RUEDA - JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT
“Un any trist mar­cat pels pre­sos polítics i, el que és pit­jor, per l’absència de la política

L’any 2018 que avui s’acaba ha estat, en ter­mes gene­rals, un any dur, trist, dolent. No pot ser de cap més manera quan gran part de les infor­ma­ci­ons que he hagut de lle­gir i d’escriure tenen a veure amb una repressió bru­tal de l’Estat espa­nyol con­tra qui va donar veu al poble l’1-O. Nou per­so­nes que van come­tre aquest exe­cra­ble delicte, com­plir el que havien promès en una cam­pa­nya elec­to­ral, s’han pas­sat gran part de l’any a la presó, en una presó pro­vi­si­o­nal man­cada de tot sen­tit. Man­cada de tot sen­tit ja que les úniques bones notícies que hem rebut aquest any ho han estat per part d’esta­ments judi­ci­als d’arreu d’Europa, esta­ments judi­ci­als que han fet més evi­dent encara la injustícia de la presó pro­vi­si­o­nal ven­ja­tiva que viuen aquests nou pre­sos polítics cata­lans. Ah, i qua­tre d’ells ja hi van començar l’any, a la presó.

En l’àmbit català, les notícies no han estat gaire millors. L’any pas­sat va aca­bar amb unes elec­ci­ons impo­sa­des pel 155, unes elec­ci­ons que, de nou, va gua­nyar l’inde­pen­den­tisme. Tot i això, els gua­nya­dors de les elec­ci­ons no van poder inves­tir qui volien. I no només això, un dels can­di­dats pro­po­sats va ser empre­so­nat enmig del debat d’inves­ti­dura, cosa que deu ser prou inèdita. Els que van per­dre les elec­ci­ons, doncs, no ho han accep­tat i con­ti­nuen amb les seves mar­tin­ga­les per poder fer veure que l’inde­pen­den­tisme no és majo­ri­tari, tot i haver acon­se­guit la majo­ria d’escons en les elec­ci­ons. És obvi que cadascú entén la democràcia com vol. La manca d’uni­tat d’acció inde­pen­den­tista també ajuda a donar aquesta sen­sació de gri­sor. La uni­tat per la uni­tat no la vull pas, no seria bona. Els par­tits que lide­ren aquest procés tenen ide­o­lo­gies prou dife­rents, i això és bo. Però la trans­ver­sa­li­tat, que és bona per se en un objec­tiu com aquest, se’ns pot girar en con­tra. L’anàlisi dels fulls de ruta de tots els actors mos­tra que no seria tan difícil cer­car un mínim comú deno­mi­na­dor.

I el 2019? Doncs serà un any mar­cat pel judici de l’1-O. Tota l’acció de la política cata­lana i espa­nyola vin­cu­lada a una sentència judi­cial. El fracàs de la política. Espe­rem que aquesta rea­pa­re­gui i que el to del dar­rer arti­cle del 2019 sigui un altre.