ARTICLES
ENGINYER INDUSTRIAL I MBA - 9 febrer 2016 2.00 h

TRIBUNA

Lliçons

CESC BATLLE - ENGINYER INDUSTRIAL I MBA

La realitat s'ha mogut i el bloqueig que ha viscut la política catalana d'octubre a gener aviat semblarà un passat llunyà. No obstant, ara tenim l'avantatge d'haver vist què feien, i no què deien, els protagonistes, per a extreure'n valuoses lliçons, independentment que totes les actuacions han estat escrupolosament dins de la legitimitat del que podien fer.

“ Una ha sigut aprendre els límits de l'assemblearisme, una praxi amb un atractiu romàntic

La primera lliçó que hem après és que la CUP, a l'hora de la veritat, va posar un objectiu de l'eix esquerra-dreta, la decapitació política d'en Mas, davant d'avançar cap a la independència de Catalunya. En altres paraules, la mateixa priorització d'objectius que CSQEP, si bé aquests darrers ho varen fer de manera explícita i inequívoca. És cert que la CUP ha mostrat dues ànimes molt diferents durant aquest temps però, comptat i debatut, ha prevalgut una sobre l'altra. I ara, en futures conteses electorals, sabem perfectament què podem esperar de la CUP, i quines són les seves prioritats.

La segona lliçó l'hem après d'en Mas. Quan l'avenç del procés ha requerit que fes un pas al costat, ell ha fet bones les  seves promeses, i l'ha fet, encara que fos a costa de renunciar a la legítima possibilitat d'esdevenir novament president de la Generalitat.

La tercera l'hem après d'ERC. L'ERC que tant es va desorientar durant els temps del tripartit, en posar l'eix ideològic davant de l'eix nacional, i que tant durament va ser castigada a les urnes per aquest motiu, ara s'ha mantingut ferma en el respecte als pactes establerts, mostrant un remarcable sentit d'estat, quan ha tingut totes les temptacions i tots els motius per a postular-se com una alternativa a l'escac entre la CUP i Mas.

La quarta i darrera lliçó ha sigut aprendre els límits de l'assemblearisme, una praxi amb un gran atractiu romàntic. Efectivament, hem comprovat que el govern d'un país com Catalunya no es pot dur a terme de forma assembleària, perquè la presa de decisions pot alentir-se tant, que pot esdevenir paràlisi en la pràctica. Malauradament estem acostumats a uns partits polítics que es governen des de dalt, ignorant de forma gairebé absoluta els desitjos i el pensar de les bases, llevat de moments de transició o reforma sobtada. No obstant, aquesta no és necessàriament l'única forma com els partits polítics poden funcionar. En altres països on la democràcia és més madura, els partits polítics paren molt més esment a les opinions de les bases. El fet que aquesta no sigui la praxi avui a Catalunya no vol dir que no pogués ser perfectament possible. Un tal funcionament combinaria l'efectivitat en la presa de decisions amb la renovació constant del programari dels partits a partir de les aspiracions de les seves bases.