• 28 dic. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • CARMEN DEL RIEGO Madrid

Rajoy tanca la porta a la consulta: sí al diàleg, no a dividir 


El president diu que treballarà per evitar que el procés sobiranista perjudiqui els catalans

L’ALERTA Rajoy afirma que el procés de Mas “només genera inestabilitat i fractura social” ELS LÍMITS El president recull el guant del diàleg que va demanar el Rei, però no sobre la sobirania

La qüestió catalana s’ha convertit en un dels eixos de la legislatura, juntament amb la recuperació econòmica. Tant, que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, hi va dedicar ahir una menció especial en la seva intervenció després del Consell de Ministres de balanç de l’any. La demanda de celebrar una consulta a Catalunya va ser l’única qüestió política que es va colar en el discurs eminentment econòmic del cap de l’Executiu central. Com altres vegades, Rajoy va llegir les paraules amb les quals volia respondre “a la pretensió de convocar una consulta a Catalunya sobre l’autodeterminació”.

No hi va haver novetats en la seva intervenció. Mariano Rajoy va arrencar amb el mateix missatge ferm: “Aquesta consulta és contrària a la Constitució, i per tant no es pot celebrar”. El mateix que va dir quan el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la resta de partits polítics pro consulta van anunciar la data i la pregunta el 12 de desembre passat.

Res a oferir, doncs, des de la presidència del Govern central, i aquí Rajoy va llançar un clar retret a Mas: “Hi ha coses que no se’m poden demanar, i ho sap qui va decidir obrir un camí sabent quina era la meva resposta”. L’argument de Rajoy és el mateix que fa servir sempre que li pregunten pel desafiament sobiranista català: “No es pot demanar al president del Govern d’Espanya que faci el que no pot fer, que és disposar de la sobirania nacional, que correspon a tots els espanyols”.

I des de la fermesa de la seva negativa a negociar la consulta, el president del Govern espanyol va voler convertir en positiu el seu missatge: “Treballaré sense parar per defensar un model de convivència que ens ha donat a tots el període d’estabilitat, desenvolupament democràtic i benestar social més important que ha tingut Espanya en tota la seva història”. Segons el parer del cap de l’Executiu, el procés sobiranista, a què es va referir com “el que alguns pretenen però no poden aconseguir”, l’únic que fa és “fer un mal enorme a tot Espanya, però especialment a Catalunya”, i per això va prometre que “dedicaré tots els meus esforços a evitar que tant els catalans com la resta dels espanyols es vegin perjudicats per una iniciativa política que només ha aconseguit generar incerteses, inestabilitat i fractura social”.

El que no vol Rajoy és que la seva negativa, “per impossible”, a parlar de sobirania s’interpreti entre els catalans com un no a tot. Mariano Rajoy va mirar d’explicar, en resposta a totes les preguntes que se li van fer sobre l’afer català, que el no a la consulta no és un no a Catalunya. Al contrari, Rajoy es va preocupar de posar en relleu el que ell defensa, totes les coses a les quals diu que sí: “Dic que sí a una història comuna que hem protagonitzat, que és la història comuna més antiga d’Europa. El primer Estat que va aconseguir la seva unitat”. “Dic que sí –va afegir– als llaços afectius, dic que sí als llaços comercials, dic que sí als llaços personals, dic que sí a la Constitució que garanteix els drets i les llibertats dels espanyols, també dels catalans, que tots hem votat; i dic que sí a més de 30 anys de vigència d’una Constitució que ens ha donat l’etapa de més progrés de la nostra història”, però sobretot Rajoy va voler posar èmfasi en un sí a “solucionar els problemes reals dels ciutadans”. Va inflar el pit pels efectes del Fons de Liquiditat Autonòmica a Catalunya, “que ha permès que la Generalitat i altres comunitats hagin pogut pagar els seus deutes, perquè si no, haurien fet fallida”.

Amb aquestes premisses, Rajoy assegura que està disposat al diàleg, com va demanar el Rei en el seu discurs de Nadal: “Estic disposat a parlar amb tothom, però no es pot dir al president del Govern d’Espanya que faci el que no pot fer”, va reiterar. És a dir, parlar de la sobirania.

Les reflexions del rei Joan Carles en el seu “magnífic discurs”, va dir Mariano Rajoy, “molt enraonat”, van servir al president del Govern per aclarir l’escenari d’una possible reforma constitucional. Va recordar que amb el PSOE hi ha i hi ha hagut un acord “ple i total” per renovar el Tribunal Constitucional i el Poder Judicial, així com en les qüestions europees. Així, segons Mariano Rajoy, “el canvi constitucional més important que està havent-hi a Espanya és Europa, i sembla que no ens n’estem adonant”.

El president del Govern va donar a entendre que les reformes europees que s’estan fent sobre la unió bancària, la supervisió, el pacte fiscal o les decisions contractuals suposen “un canvi constitucional de primera magnitud”, cosa que podria fins i tot comportar en algun moment una actualització de la Carta Magna. La resta, va dir, “són temes que formen part de les diferents maneres de veure les coses”.